Adolf Loos: ornament, delicte i/o arquitectura

L'ornament que Loos criminalitza a Ornament und Verbrechen (‘Ornament i crim’), en un llenguatge carregat amb el vocabulari de l'antropologia criminal i el bioevolucionisme de Max Nordau i Cesare Lombroso, té menys a veure amb la decoració dels edificis que amb els tatuatges, la granadura i les plomes dels ‘primitius’ i els degenerats —dones, papús, artistes i criminals—. La conferència exposa com Loos va adoptar creences pseudocientífiques que van donar forma a la cultura de principis del segle XX, i així desmunta el valor històric que s’atorga al seu famós text, que en aquesta lectura pren una importància profundament inquietant.

Juan José Lahuerta és arquitecte i professor d’Història de l’Art i l’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Entre d’altres llocs ha ensenyat a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia, i ha sigut professor a New York University. Entre els seus últims llibres es poden destacar: Religious Painting. Picasso and Max von Moos, 2015; Marginalia: Aby Warburg, Carl Einstein, 2015; Photography or Life: Popular Mies, 2015; On Loos, Ornament and Crime, 2015 i Antoni Gaudí: Ornament, Fire and Ashes, 2016. Ha sigut assesor del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i “senior curator” del Museu Picasso de Barcelona. Entre 2013 i 2016 ha ocupat el càrrec de Cap de Col.leccions al Museu Nacional d’Art de Catalunya. En la actualitat és director de la Càtedra Gaudí.

Aquesta conferència és una de les activitats paral·leles de l'exposició temporal Adolf Loos. Espais privats, que es pot visitar al Museu del Disseny fins al 25 de febrer de 2018.