Anatomia d'una platja

Al voltant d’un terç de les costes del món estan ocupades per platges de sorra.

Amb motiu de l'exposició L'Oceà parla. Noves economies i noves ecologies del mar que es pot veure al DHub fins al 23 de febrer, Miriam García, directora de LANDLAB, ens explicarà com la platja és un hàbitat i un espai de mediació entre la terra i el mar, entre allò urbà i allò natural, entre allò fix i allò canviant. La platja que hi havia, la que hi ha i la que hi haurà conté històries compartides a la majoria de les costes urbanitzades del planeta.

En el passat, la platja era el resultat de l’acumulació de sediments aportats per rius, torrents i el vent. Cada vegada més, la platja és fruit dels canvis físics i metabòlics induïts directament o indirecta per l’acció humana. La seva forma i dimensions, el gruix i composició del sediment, les vistes cap a l’horitzó i fins i tot els seus habitants estan condicionats. En l’actual context Antropocè, la platja és, a més, un dels paisatges on es fan palesos els efectes de l’escalfament global. L’increment del nivell del mar provocarà, abans de finals de segle, la desaparició d’àmplies zones de platja seca de les costes de tot el mon.

Miriam García García és arquitecta i doctora per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM) amb Premi Extraordinari de Doctorat 2018 per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM). És, a més, paissatgista, tècnic urbanista i directora de LANDLAB, laboratori de paissatges. La seva recerca i pràctica professional estàn vinculades al paisstge i la ecologia com a motors de canvi de plans i projectes a múltiples escales. En aquest sentit, molts dels estudis i projectes se centren en la resiliència dels entorns costaners, urbans o metropolitans davant els efectes del cavi climàtic.