Som qui som, som com som. Estètiques i dissidències queer als museus de la XMAC

La Xarxa de Museus d'Art de Catalunya (XMAC), formada per 24 equipaments museístics del país, s'adhereix a les reivindicacions del Dia de l’Alliberament que se celebra cada 28 de juny amb una mostra dispersa que permet recórrer els museus en clau LGBTIQ+.

L'acció que es proposa aquest any parteix d’un comissariat en línia dels especialistes Pere Parramon i Laura Cornejo que ens permeten rellegir algunes de les obres que podem trobar a les col·leccions dels museus del país amb una mirada diferent, tot fent caure el vel que durant segles ha amagat una diversitat sexual i afectiva, que ha existit sempre.

Segons els comissaris la diversitat afectiva, sexual i de gènere forma part de la nostra naturalesa. De la mateixa manera, l’art, com a l’expressió més profundament humana possible, no pot deixar de recollir aquesta riquesa. A partir d’obres pertanyents a les col·leccions de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, la mostra dispersa en el territori, realitzada a partir del comissariat en línia Som qui som, som com som, celebra la pluralitat en les formes d’estimar, de desitjar, de sentir-se i de pensar-se en les manifestacions estètiques.

A partir del 28 de juny el comissariat es podrà consultar a la web de la Xarxa de Museus d’Art. També s’editarà una petita publicació que permetrà localitzar les peces i animarà a recórrer els museus. Tanmateix, la Xarxa reivindica la visibilització de l’acció en el territori a partir de la senyalització, a les col·leccions permanents dels museus, de les peces que integren el discurs, amb un plafó i una cartel·la identificativa i que permetrà noves lectures.

La selecció inclou des d’escultures romanes a peces barroques d’Andreu Sala, Josep Tramulles o Fra Joaquim Juncosa. Entre els artistes històrics es poden trobar peces d’Ismael Smith, Santiago Costa, Pablo Gargallo, Lluís Uró, Antoni Caba, Josep de Togores, Manolo Hugué, Josep Aragay, Francisco Iturrino, Jacques-Émile Blanche, Apel·les Fenosa, Marià Pidelaserra, Rafael Sala, Marisa Roësset, Néstor, Benoît-Louis Henríquez, Joaquim Sunyer, Antoni Estruch Bros, Rossend Nobas, Julio Antonio, Josep Masana, Antoni Fabrés, Adolfo Wildt, Miquel Blay, i Rebull. I pel que fa a creadors contemporanis, s’han seleccionat obres d’Antoni Llena, Toni Torrell, Neus Buira, Joan Morey, Cabello/Carceller, Mar C. Llop, Paco y Manolo, Nazario, Saura-Torrente, Ettore Sottsass i BD Barcelona, Ignasi Esteve i Randomagus.

La mostra comprèn cinquanta-cinc obres repartides en vint-i-tres museus, s’organitza en una introducció, catorze àmbits i un epíleg, i té presents tres mirades:

• La representació de les realitats LGBTIQ+, com es pot veure en obres com Parella de dones de Marià Pidelaserra, o Construccions identitàries de l’artista trans Mar C. Llop.
• La presència d’artistes del col·lectiu LGBTIQ+, com Joan Morey, la parella Paco y Manolo o, reculant en el temps, l’artista canari Nèstor i Marisa Roësset.
• Exemples de l’apropiació queer de referents preexistents, com succeeix amb tantes imatges de Sant Sebastià i Santa Lliberada, o l’erotització de les acadèmies masculines.

Al Museu del Disseny podreu veure a l'exposició Dissenyes o treballes? La nova comunicació visual (1980-2003) l'estoig SIDA. Saber Ajuda. Un programa educatiu multidisciplinari per al coneixement i la prevenció de la SIDA - joc d'ordinador. Telemàtica, de Saura-Torrente, Edicions de l'Eixample de l'any 1994, un programa educatiu per promoure el coneixemt i la prevenció de la malaltia. A l'exposició de disseny de producte, Objectes comuns. Històries locals, debats globals, el gerro Shiva d'Ettore Sottsass, que testimonia el fet que els objectes poden generar una mena d'ambigüitat, de tensió, a l'hora de percebre'n els límits conceptuals i materials, plantejant una dissociació d'allò socialment acceptat. 

Podeu trobar tota la informació de les obres i els espais participants aquí.