1868–1888
Vestit. Barcelona, 1885. Tafetà i vellut de seda, cinta acanalada de seda i punta mecànica. Donació Roser Palomera i Camps, 1987
Vestit. Catalunya. 1868-1869. Tafetà de seda, cinta de seda. Donació Germans Bergés Castellà, 1979. MTIB 109.593
Vestit. Charles Frederick Worth (1825–1895). París. 1874-1875.Tafetà i ras de seda moaré, passamaneria de seda, punta mecànica. Donació Manuel Rocamora, 1969. MTIB 88.094
L’època del polissó. L’important és al darrere
La industrialització porta a la producció en sèrie, primer dels complements i la roba interior i després dels vestits, que es comercialitzen als grans magatzems.
Mirat de perfil, el cos de la dona té forma d’angle; és pla si es mira pel davant, i ample pel darrere.
S’introdueix l’anomenat «vestit tapisser», una roba pesant que imita els cortinatges i les tapisseries de les cases burgeses. Les llargues i pesades cues dels vestits de nit allarguen les siluetes.
Pocs canvis en la moda masculina: vestit de tres peces i abric. En les cerimònies s’utilitza el frac o el jaqué.