Context

Llum de peu TMC, 1960. Miguel Milá (1931). Donació família Campi Valls, 1994. © Estudio Rafael Vargas

Cadira de braços. Toledo, 1988. Jorge Pensi (1946). Donació Amat, Muebles para Colectividades SA, 1996

Aixeta monocomandament de lavabo. Lógica, 1991. Ramón Benedito (1945). Donació Compañía Roca Radiadores SA, 1995

Cadira Garriri, 1987 Javier Mariscal (1950). Donació Akaba SA, 1999. © Estudio Rafael Vargas
Quan la societat accepta els objectes, sovint perduren dins del mercat. Alguns reben premis per la seva qualitat i d’altres són reconeguts per haver esdevingut símbols d’una època o d’un esdeveniment concret. També n’hi ha que són populars gràcies a la seva funcionalitat o aspecte, i darrerament, molts d’ells per la seva sostenibilitat en pro d’un consum més racional.