Exuberància
![](https://www.dissenyhub.barcelona/sites/default/files/styles/exhibition_field_thumb/public/exhibition_field/mdb_13673bis2.jpg?itok=NlQmZYPf)
Casquet. Cristóbal Balenciaga. 1961. MDB 13.673. Fotografia: Vicente Paredes
![](https://www.dissenyhub.barcelona/sites/default/files/styles/exhibition_field_thumb/public/exhibition_field/mdb_13674bis3.jpg?itok=6FmMTDou)
Tocat. Cristóbal Balenciaga. 1950-1959. MDB 13.674. Fotografia: Vicente Paredes
![](https://www.dissenyhub.barcelona/sites/default/files/styles/exhibition_field_thumb/public/exhibition_field/mtib_109937bis3.jpg?itok=Cy3GbMUO)
Casquet. Cristóbal Balenciaga. Anys 60. MTIB 109.937. Fotografia: Vicente Paredes
Els barrets de Balenciaga es distingeixen per l’ús nou i atrevit de materials, colors i ornaments, juntament amb una tècnica artesanal extremadament perfeccionista que es pot percebre clarament en l’acabat de les obres, així com en el coneixement exhaustiu de l’anatomia de les clientes i de les lligadures que emmarquen millor un rostre determinat o, fins i tot, una expressió.
Als tallers de barrets s’utilitzaven materials senzills i habituals, com la llana o la palla que engloba tota mena de fibres vegetals, fins i tot les fulles de plataner o les cintes de ràfia. Els més luxosos i exòtics eren el pèl d’animals salvatges, com el visó o el mico, o d’animals domèstics, com el conill o la cabra. Les teles delicades com el vellut, el setí o l’organza de seda, combinades amb el lli o el cotó, tensades o drapades, s’utilitzaven en gorres, mocadors, casquets o turbants.
Els colors dels barrets podien harmonitzar amb els conjunts o bé ser completament diferents o oposats. En general, es tractava de barrets monocroms, tot i que, excepcionalment, n’hi havia de més de dos colors. Balenciaga va dir que un modista havia de ser «pràcticament un científic en la selecció dels colors».