Història d’una donació

El diari que Lluís Maria Llubià portava de totes les seves tasques al capdavant de la col·lecció de ceràmica dels Museus d’Art de Barcelona, “Actividades de un ceramólogo”, ens ha permès documentar aquesta història. Hi descriu, amb una gràcia i espontaneïtat pròpia d’algú que redacta unes notes al seu diari personal, tot el procés per aconseguir la donació de les obres de Picasso. 

La seva estada a Canes amb motiu de l’exposició de l’any 1957 li va permetre visitar Picasso al seu taller, on l’artista, generosament, li va oferir escollir algunes de les seves peces per al museu que representava. D’aquella visita, Llubià en sortiria amb el compromís de donació, i veuria l’oportunitat d’oferir un espai i una nova museografia a les col·leccions. És per això que li va suggerir a Picasso la redacció d’una nota manuscrita demanant que les seves obres s’exposessin juntament amb les de les col·leccions de ceràmica del museu en el termini de sis mesos.

El dia 30 de juliol de 1957, es va inaugurar al Museu d’Art Modern, situat a la Ciutadella, l’esperada exposició, on es van poder admirar, per primer cop, les obres donades per Picasso, acompanyades d’una selecció excel·lent de peces de ceràmica històrica espanyola titulada “Selección de cerámica decorada de los Museos de Arte de Barcelona. Del siglo XIII a nuestros días”.