L’art del nou-cents i el descrèdit del modernisme

Mentre el modernisme s’havia forjat en els cercles intel·lectuals i artístics amb voluntat de modernitzar una cultura i d’integrar-se a Europa, el noucentisme tot i bescantar el modernisme i l’individualisme vuitcentista, des de les institucions de govern va fer realitat algunes de les propostes culturals dels modernistes.

És el cas de les indústries artístiques, els oficis artístics o els bells oficis, com s’anomenaven, que establiren un nexe entre ambdós moviments i continuaren traçant el camí de la cultura del disseny, tot fent palès el valor social de l’art. L’objectiu era treballar per la identitat nacional, per un art català d’arrel mediterrània que embellís la ciutat mitjançant la bona pràctica dels bells oficis. En mots d’avui, posar el disseny al servei de la identitat.

Malgrat tot, Gaudí, i sobretot la gran empresa de la construcció de la Sagrada Família, coincidia amb la ideologia dominant del catalanisme noucentista, que havia definit Torras i Bages a La tradició catalana, el 1892, reeditada, però, el 1906.