L'Escola Massana

Anell. Montserrat Guardiola. c. 1968-1970. Fotografia: Guillem Fernández-Huerta

Penjoll. Carmen Zulueta. 1980

Fermall. Teresa Capella. Pforzheim, 1969. MADB 136310. Fotografia: Lluís Ros

Teresa Casanovas. Cendrers Trama. C. 1898. Fotografia: Arxiu Teresa Casanovas

Agulla Rayo. Chelo Sastre. c. 1976

Collaret i anell. Margarita Kirchner. 1984. Col·lecció M. Luisa Samaranch. Fotografia: Guillem Fernández-Huerta
La incorporació de les dones en el camp de la joieria tingué lloc, en general, com a creadores autònomes amb taller propi. De fet, moltes joieres es formaren ja en una escola amb un departament específic dedicat a aquesta especialitat. A Barcelona, l’Escola Massana va ser la impulsora de les noves vies de la joieria. Va establir estrets contactes amb l’Escola Kunst und Werkschule de Pforzheim, que seguia el model pedagògic de la Bauhaus, i en restà influenciada pel que fa a la renovació del concepte de l’ofici.
Primer alumnes i algunes després també professores, com Anna Font, van ser nombroses les joieres que van fer seu el nou concepte creatiu, i que van poder presentar les seves peces en les noves galeries d’art dedicades a la joia. Així mateix, la participació femenina a les nombroses exposicions internacionals de la “nova joia” d’aquests anys va ser molt considerable.