Matèria Petroquímica

El món continua sent profundament dependent dels combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural), tant per a l’energia com, en el cas del petroli, per a la fabricació de la majoria de plàstics. El plàstic va obrir les portes a la democratització del disseny, la qual cosa va permetre productes més barats i innovadors. Tot i que la matèria petroquímica va ser considerada en aquell moment com la pedra angular del creixement, avui es reconeix com un problema global causant de l’emergència climàtica. Avui, la producció de plàstics continua creixent exponencialment.

Aquest material, present en gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana, des d’envasos fins a components industrials, esdevé, al final de la seva vida útil, un residu contaminant. Els microplàstics, partícules que envaeixen els oceans, la cadena alimentària i els cossos dels éssers vius, tenen un impacte devastador en la salut i el medi ambient. Abordar la crisi del plàstic requereix repensar la nostra relació amb aquest material. Dissenyadors i arquitectes són clau per liderar solucions regeneratives que reutilitzin el plàstic existent i en minimitzin l’impacte ambiental.