Matèria Vegetal

Tamboret de fusta i suro. Cristina Noguer Guardiola, 2024. MDB 17.089. Foto: Estudio Rafael Vargas
La matèria petroquímica, que va ser vista com a símbol de progrés, ha demostrat ser un dels desafiaments ambientals més grans de la nostra era. En resposta a això, el disseny i l’arquitectura redescobreixen el potencial de la matèria vegetal, dirigint també la mirada cap a l’artesania preindustrial i els materials locals com a font d’inspiració.
Històricament, la fabricació d’objectes i mobles amb materials vegetals va dependre de l’ús de recursos pròxims, però el comerç global, sovint vinculat a l’extractivisme i el colonialisme, ha comportat la constant sobreexplotació d’ecosistemes.
El disseny contemporani mira de revertir aquesta tendència, apostant per matèries locals que redueixen la petjada ambiental del transport i enforteixen les economies regionals. Aquest enfocament fomenta un vincle més respectuós amb l’entorn i desafia la lògica d’extracció indiscriminada que encara intentem superar.
En l’arquitectura, materials com la fusta contralaminada (CLT) i el suro, proposats com a alternatives al formigó, estan guanyant protagonisme en estructures i façanes d’edificis. Aquestes pràctiques no només responen a la necessitat de reduir les emissions del sector de la construcció, sinó que també obren un camí cap a un disseny regeneratiu.