Paper de fumar
![](https://www.dissenyhub.barcelona/sites/default/files/styles/exhibition_field_thumb/public/exhibition_field/276.jpg?itok=Tfi5WWup)
Gaspar Camps. Jean Paris. Cartró. 1931. B. Sirven S.A.E, Barcelona. Col·lecció Mateu Llinàs i Audet. Fotografia: Frederic Camallonga
![](https://www.dissenyhub.barcelona/sites/default/files/styles/exhibition_field_thumb/public/exhibition_field/49.jpg?itok=9Et-MLLk)
Bambú. Papel de fumar. Llauna. c. 1920. Gerzon, Amsterdam-Barcelona. Col·lecció Mateu Llinàs i Audet. Fotografia: Frederic Camallonga
![](https://www.dissenyhub.barcelona/sites/default/files/styles/exhibition_field_thumb/public/exhibition_field/157.jpg?itok=cc1PJBD-)
Gaspar Camps. Jaramago Valadia. Cartró. c. 1920. B. Sirven S.A.E., Barcelona. Col·lecció Mateu Llinàs i Audet. Fotografia: Frederic Camallonga
El ritual de fer un cigarret amb paper de fumar ens porta a segles enrere. Cap al final del segle XIX hi havia moltes fàbriques a Catalunya i València i també eren molt corrents les marques franceses. Totes elles van comptar amb dibuixants de renom per donar identitat al seu producte.
La publicitat, presidida per una imatge femenina, modernista, “manola” o dels feliços anys vint, o bé per un distingit personatge masculí, va prendre forma de cartell i de show card, però sobretot de calendari.