Una mirada panoràmica. 1900-avui

Molts estudis de disseny avui dia estan dirigits per dones que treballen amb el seu propi nom. El seu camp d’acció avarca des del disseny industrial tradicional fins al disseny social, àmbit en el qual aborden qüestions complexes socials i humanitàries. Això podria fer pensar que la vinculació entre capacitat i creativitat i el gènere ha quedat enrere. En realitat, però, una nova onada de feminisme sorgida a principis del nou mil·lenni ha posat de manifest pràctiques massa injustes: des de la diferència salarial entre homes i dones fins a la diversitat. Reclamar un espai igualitari per a les dones en tallers, consells d’administració i llibres d’història és només un dels aspectes del repte que la societat té al davant, ja que hem de demostrar els nostres valors a un nivell encara molt més essencial. Això suscita preguntes importants en el món del disseny: hem tingut una mirada massa limitada, massa eurocèntrica i no prou inclusiva? En aquest sentit, els debats sobre disseny i feminisme poden aportar idees i inspiració per a una nova pràctica del disseny, que tracti amb cura els valors culturals i ecològics, que pensi amb originalitat i es basi en la col·laboració i el plaer de la invenció. Això és precisament el que fan avui moltes dissenyadores. 

Aquest àmbit analitza la nova realitat del disseny, una professió cada cop més complexa i multifacètica, menys sobre la forma de les coses i més sobre reunir diferents àrees d’investigació per proporcionar solucions innovadores i respostes de vegades provocatives als reptes presents i futurs. Una nova realitat en la que són fonamentals la visió i l’esperit d’equip, qualitats que caracteritzen a les dones dissenyadores en els últims anys. També exposa el cas de dissenyadores que fan avançar el disseny de la mà de la innovació, que examinen i reconsideren com es fabriquen les matèries primeres, com operen les empreses i com funciona la producció. Reviuen la fabricació tradicional amb la recuperació de tècniques i materials, combinats amb invents propis. O altres que han revisat formes i materials dels objectes quotidians assenyalant un camí cap a un enfocament del disseny més divers, integrador i obert.

Aquest darrer àmbit recull peces de reconegudes dissenyadores i arquitectes com ara Neri Oxman, Julia Lohmann, Christien Meindertsma, Hella Jongerius, Matali Crasset, Patricia Urquiola o Inga Sempé, així com iniciatives, projectes de recerca i xarxes com ara Of Common Interest o Matri(architecture).