5. Banc Neoromántico

La disposició dels bancs a l’espai públic és una qüestió molt important. Poden facilitar la relació social i la conversa si es col·loquen de forma grupal, uns mirant als altres, o aïllar si es posen individualment. 

Un bon exemple d’això ho tenim a la part de dalt de la plaça La Sedeta,  espai batejat pels infants com “El Paradís”. A sota d’una gelosia de fusta que els hi dona ombra, hi ha diversos bancs disposats de forma que les persones que hi seuen poden conversar. Estan molt sol·licitats, van canviant d’usuaris al llarg del dia: al matí estan més ocupats per persones grans i també algunes vegades per joves dels instituts de l’entorn a l’hora del pati. Al migdia pots trobar a diverses persones menjant de la seva carmanyola. A la tarda, s’hi agrupen persones de diferents edats (famílies, joves...) i més cap al vespre Joves i alguns veïns i veïnes amb gossos. A l’estiu, quan les tardes són llargues, també hi ha persones grans.  

La disposició d’aquests bancs va ser una demanda d’un grup de persones grans, moltes d’elles de l’Associació de Pensionistes i Jubilats La Sedeta, que aprofitant la remodelació de la plaça volien tenir un espai on poder prendre el sol al matí i relacionar-se els uns amb els altres. El Districte va assumir aquesta demanda, però va quedar pendent cobrir la gelosia amb una planta enfiladissa per fer l’espai més acollidor i amb una mica de verd.

Aquesta reivindicació dels bancs em recorda una altra reivindicació històrica de l’entorn de la plaça La Sedeta: la lluita dels veïns i veïnes per aconseguir que l’antiga fàbrica tèxtil  Salvador Casacuberta, popularment coneguda com a La Sedeta, es destinés a equipaments per al barri, aturant la construcció d’habitatges prevista. El barri va guanyar una escola, un institut, un centre cívic i una plaça pública. 

Espe Álvarez