Caixa unificada de serveis

Cabdell, cap d’ells

Estic al balcó florit de primavera, sota la barana, un manoll de cables cau despenjat com si fos una mata de clavells reventons, sense flors!

M’estic mig adormint i sento unes veus:

Hola amic! Què fas aquí vestit de verd i groc?

Doncs fixa’t tu! M’ha deixat aquí penjant la mestressa perquè no sap què fer amb mi.

Com?

Sí, em diuen “de presa a terra” i es veu que serveixo perquè no s'enrampen o no hi hagi una guspira elèctrica quan endollen alguna cosa que no està molt bé.

Endollar?

Sí, clar. I tu, què fas aquí?

Uf! Jo soc un cable telefònic i m’han deixat aquí perquè ara soc d’una multinacional.

Coi! I què ha passat?

Doncs que l’alcaldessa s’ha enamorat d’una enginyera d’Amèrica del Nord i ha deixat a l’anglesa.

A qui?

A la companya telefònica anglesa anterior.

Això sí que és un endoll en tota regle.

Els dos cables que pengen del desvalisat manoll continuen xafardejant…

Saps? els telèfons aviat desapareixeran.

Com dius?

Sí, la intel·ligència artificial enviarà batallons de robots pels carrers.

Robots?

Sí, clar. Robots amb unes antenes especials que faran anar les ones de comunicació per l’aire.

Uf! A l’americana se li acabarà la ganga.

Sí, però he sentit que l’alcaldessa ja ha encarregat una parella de robots que ompliran de joia la seva vida emocional i professional.

El vent de Mistral fa trontollar el cabdell de cables i cau a terra. Just passava per allà un xicot negre que el recull i el col·loca en un carretó de supermercat.

Relat: Consol Truchero