Fons Carles Riart

Dates

1974 / 2014

Volum

35 capses, 3 àlbums i 5 calaixos de planera

Productor

Carles Riart (Barcelona, 1944) és un dels dissenyadors i interioristes catalans més importants de la segona meitat del segle xx. Format com a dissenyador a l’escola Eina, els seus coneixements de l’ofici d’ebenista li han permès realitzar dissenys amb tècniques més pròpies de l’artesania que de la indústria, treballant sovint amb sèries molt limitades o, fins i tot de peces úniques, i amb procediments tradicionals. Alguns dels seus treballs, però, han format part dels catàlegs d’empreses com Muebles Casas, Disform, Mirexsa, Mobles 114, Santa & Cole, Tramo o Knoll International.

Va començar la seva activitat professional el 1969 quan, amb Bigas Luna, va crear Gris, botiga i estudi d’interiorisme. El 1974 obre el seu estudi, taller i botiga al carrer Diputació de Barcelona i el 1978 funda Comercial Estelar.

Durant les dècades de 1980 i 1990 va dissenyar nombrosos interiors com els del restaurant Montse Guillén (1981), la botiga Piano Modas (1981), el Snooker Club (1985), el menjador i mobiliari per a un pis de la Pedrera (1985), la tercera planta del Palau de la Virreina (1986), el furgó de la unitat mòbil de Ovideo TV (1989), la botiga Dou Deu (1995) o la Fonda Europa de Granollers (1987-2009). També va realitzar els interiors per a les pel·lícules Bilbao i Caniche de Bigas Luna i Mater Amantisima de Pep Salgot i va idear el vol de la fletxa a la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992.

Ha creat nombroses peces emblemàtiques com el llum de suspensió Colilla, la butaca Vallvidrera o el penjador Ona, que forma part de la col·lecció del MoMA. Destaquen també els seus mobles per a interiors, com el despatx de presidència del Banc de Sabadell, el Fitness de l’Hotel Juan Carlos I, la casa Pedreño o l’estudi de Bigas Luna.

Primera Colección de Muebles Especiales (1976), col·lecció de Muebles Casas (1991), Útils (1992), Objectes perduts (1996) i Mobles d’autor (1997), són les sèries de mobles singulars dissenyats amb una edició limitada.

Carles Riart ha impartit classes a l’Escola Eina com a professor de disseny industrial (1976-1978) i en seminaris, com el d’il·luminació a l’escola Elisava (1988-1990). També va ser membre de la junta de l’ADI/FAD (1976-1978), essent un dels promotors de Disueño. Ha format part del jurat dels premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme i dels Premis Nuevo Estilo.

Riart ha rebut el Premio Nacional de Diseño (2011), tres premis Delta d’Or ADI/FAD (1970, 1974 i 1992), un premi Delta de l’Opinió ADI/FAD (1979), un premi Delta de Plata ADI/FAD (1986), un premi FAD d’interiorisme (1986), una nominació al premi Furniture Contemporary Resources Council (Nova York, 1983), el Premi Nuevo Estilo (1991), el Premi Europeu Top-Ten (Colònia, 1994), el Grand Prix de la Critique du Meuble Contemporain de la Presse Internationale (París, 1994), el premi Eina (2007) i el Diploma de Mestre Artesà del Centre Català d’Artesania (2003).

Les seves peces s’han exposat a galeries espanyoles (La Sala Vinçon, Centro de Diseño de Madrid, Galeria Luis Adelantado de València, Galeria Dou Deu de Barcelona) i estrangeres (Galeria Schulze de Colònia, Murray Feldman Gallery de Los Angeles) i Museus com el d’Arts Decoratives de Barcelona, Philadelphia Museum of Art, el Cooper-Hewitt Museum de Nova York o el Museu d’Art Modern de Saitama al Japó.

Contingut

El fons comprèn la totalitat de l’arxiu professional de Carles Riart, constituït per plànols, dibuixos originals, documentació administrativa, fotografies, correspondència, premsa i premis, que permeten una lectura extensa de la seva obra.

El fons consta de més de 600 plànols i 250 dossiers que contenen informació sobre projectes d’interiorisme i disseny de mobiliari. Cal destacar les sèries de la Fonda Europa de Granollers, la Primera Colección de Muebles Especiales, els mobles per a la Casa Pedreño o la col·lecció per a Muebles Casas.

L’ús del dibuix i, especialment de l’aquarel·la, al llarg de la seva trajectòria professional és fa palès dins la sèrie de mobiliari, que conté un gran nombre d’exemplars. Destaquen les aquarel·les de diferents tipus de seients, llums i mobles auxiliars. També cal assenyalar els dibuixos i aquarel·les de motius decoratius i marqueteries.

Els dossiers de projectes contenen també documentació textual que comprèn des de textos conceptuals sobre el projecte, informació sobre materials o peces, pressupostos, factures o correspondència amb clients i professionals del sector.

Completen el fons fotografies i articles de premsa sobre les peces i la trajectòria de Riart.

Sistema d'organització

El fons està organitzat segons un quadre de classificació dividit en les següents seccions:

                01 Activitat professional

                     01 Disseny de producte

                          01 Mobiliari

                          02 Il·luminació

                     02 Interiorisme

                          01 Habitatges

                          02 Oficines

                          03 Botigues

                          04 Hotels i restaurants

                          05 Locals d’oci

                02 Relacions externes

                          01 Relació amb entitats i persones del sector

                          02 Relació amb entitats acadèmiques

                          03 Relació amb empreses

                03 Projecció pública

                          01 Premis

                          02 Exposicions

                          03 Reculls de premsa

                04 Recursos d’informació

Accés

Lliure accés condicionat a la normativa d'accés del Centre de Documentació, amb excepció de la documentació que conté dades protegides per la legislació vigent. L'obra creativa i la documentació gràfica estan sotmeses a la Llei de Propietat Intel·lectual.