Fons Joan Pedragosa

Dates

1960 / 2008

Volum

0,76 metres lineals

Productor

Accès a la consulta del catàleg: https://arxius.museudeldisseny.cat/fons-joan-pedragosa

El dissenyador i escultor Joan Pedragosa va néixer a Badalona (Barcelona) l’any 1930, on va estudiar dibuix lineal i estètica industrial amb el tecnòleg Pere Casajoana, a qui sempre considerà el seu mestre. Va treballar com a dibuixant i dissenyador gràfic en diverses agències de publicitat, elaborant dissenys com els del logotip de l’empresa de bàscules i balances MOBBA, o el de productes insecticides SEIMEX S.A. (Fogo). El recorregut laboral de Pedragosa el portà el 1960 a treballar durant dos anys a Lausana (Suïssa), com a responsable del departament de projectes i creació gràfica del Conseil de Publicité Ralph M. Chavannes. Fou en aquest període en el que entrà en contacte amb el tipògraf Alfred Thuillard, rebent d’ell una gran influència, que el portà a la creació de l’alfabet “Galaxy”.

En la seva estada a Suïssa, Joan Pedragosa va interessar-se en el formalisme geomètric pur, apropant-se al constructivisme rus de Kasimir Malevich i Vladimir Tatlin, i la geometria monumental de Max Bill, antic alumne de la Bauhaus i exdirector de l’Escola d’Ulm; així com pel futurisme italià i la seva tendència a l’acceleració i la velocitat. El 1962 creà mòduls paraboloides per a Riam International al 43e Comptoir Suisse a Laussane.

No va ser fins a 1962 que Pedragosa es va establir a Barcelona. Va obrir el seu estudi en el carrer Tuset, un dels centres neuràlgics del disseny barceloní dels anys 60 i 70, on es van establir professionals com André Ricard o Yves Zimmermann i instal·lar agències de publicitat com Tiempo. Pedragosa va participar en la fundació de “Grafistas Agrupación FAD”, que poc després edità les Normes per a l'organització de concursos d'art gràfic, basades en les establertes  el  1952  per  l'Associació  de  Dibuixants  Espanyols.

El 1965 fou nomenat professor de plàstica publicitària a l’Escola Massana, que encara es deia oficialment Conservatori Municipal d’Arts Sumptuàries de l’Escola Massana, i dos anys més tard començava l’ensenyament de mètodes de realització i coneixement del volum en packaging a l’Escola Elisava. Va obtenir el premi Delta de Plata (ADI-FAD) per l’elaboració d’envasos de productes químics.

Els seus treballs com a dissenyador gràfic es centren principalment en la creació de logotips i elements publicitaris com cartells, fullets o programes de mà, on combinava la tipografia amb la il•lustració i la fotografia. Va treballar per a sectors com el de la cultura, el gran consum, la maquinària o l’oci. Sempre interessat per l’art, a partir dels anys 90 i fins al final de la seva vida, desenvolupa diferents recerques en el camp de l’escultura i realitza nombroses exposicions tant a Espanya com a l’estranger.

Joan Pedragosa va desenvolupar una important activitat associativa, tant a l’ADG-FAD com al Col·legi Professional de Disseny Gràfic de Catalunya (CODIG), del qual en fou membre d’honor. També va ser soci de l’Alliance Graphique International (AGI) per a la qual va realitzar el cartell de l’assemblea general celebrada a Barcelona el 1971.

Contingut

El fons conté documentació de diferents àmbits de la trajectòria laboral i personal de Joan Pedragosa. Inclou una secció dedicada a la correspondència rebuda per Joan Pedragosa, remesa per altres dissenyadors gràfics i companys. Pel que fa a l’activitat associativa de Pedragosa, n’ha quedat constància la seva relació amb Grafistas, Agrupación FAD, així com de l’AGI, l’Alliance Graphique Internationale. Pel que fa a l’activitat professional, el fons aplega alguns reculls dels seus dissenys, una petita mostra de papereria corporativa i documentació sobre la relació amb alguns clients. El fons es complementa amb una sèrie de recursos i publicacions que relaten l’activitat pública de Joan Pedragosa.

Sistema d'organització

El fons s'organitza a partir de la següent classificació: 

  • Relacions externes
  • Activitat associativa i política
  • Activitat professional
  • Disseny gràfic
  • Projecció pública

Accés

Lliure accés, segons els termes establerts en la normativa d'accés del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, amb possibles excepcions derivades o relacionades amb l’estat de conservació, d’acords presos amb el donant en el moment de l’ingrés o de l’existència de dades protegides per la legislació vigent.

Ajuntament de Barcelona