Fons Joaquim Renart i García
Dates
1894 / 1976
Volum
14 fotografies, 9 carpetes.
Productor
Joaquim Renart García (Barcelona 1879-1961), dibuixant i decorador, germà de l’escultor Dionís Renart. Es va iniciar artísticament en el taller de decoració i policromia del seu pare -Dionís Renart Bosch-, daurador i cisellador amb establiment obert al públic al barri gòtic barcelonès. Es va formar acadèmicament a l’Escola Llotja de Barcelona amb mestres com els pintors Torrescassana, Martí Alsina i Soler i Rovirosa.
Va treballar en el taller del seu pare, fins que es va establir juntament amb el seu germà per formar la societat Renart & Cia, ubicada al carrer Diputació, 271, de Barcelona, on es va dedicar a l’ofici de daurador i cisellador, mentre que el seu germà es va especialitzar en escultura. El treball col·laboratiu d’ambdós germans, donava com a resultat obres d’escultura policromada.
Altres facetes artístiques de Joaquim Renart van ser la de dibuixant d’ex-libris, en els seus anys de joventut, i la de col·leccionista d’art.
Renart va ser una persona molt activa socialment, vinculat a les principals associacions culturals i artístiques de la ciutat. Va ser membre fundador del Centre Artístic de Sant Lluc i del Foment de les Arts Decoratives, així com de l’Institut Català de l’Art del Llibre. Vinculat a l’Orfeó Català, va ser conservador i president del mateix els anys 1939-1950.
Contingut
El fons conté una part fragmentària del fons personal de Joaquim Renart. Comprèn documents relatius a la seva esfera personal: un butlletí de notes, fotografies familiars i correspondència personal. La projecció pública de la seva figura apareix en un recull d'articles de premsa i en vint-i-quatre diplomes atorgats a Joaquim Renart per la seva participació en exposicions i concursos d'arts decoratives.
Finalment, recull testimonis de la seva activitat professional amb un conjunt d'ex-libris i de targetes publicitàries del seu taller.
Accés
El fons conté una part fragmentària del fons personal de Joaquim Renart. Comprèn documents relatius a la seva esfera personal: un butlletí de notes, fotografies familiars i correspondència personal. La projecció pública de la seva figura apareix en un recull d'articles de premsa i en vint-i-quatre diplomes atorgats a Joaquim Renart per la seva participació en exposicions i concursos d'arts decoratives.
Finalment, recull testimonis de la seva activitat professional amb un conjunt d'ex-libris i de targetes publicitàries del seu taller.