Dido

Dido parteix d'un tapís de la col·lecció del Museu del Disseny, La reina Dido, teixit a Brussel·les al voltant de l'any 1500.

De dimensió gairebé arquitectònica, Dido reprèn el paper d'un element destacat de la cultura material occidental com és un tapís, una arquitectura portàtil. La peça, com a límit entre el cos i el que està més enllà, permet a través de l'esdeveniment de la trobada amb ella pensar i sentir aquest límit com una cosa que pren formes d'habitació concretes i està inserit en genealogies específiques.

Dido proposa una trobada física amb alguns dels materials que formen el tapís. Construït amb paper de drap de lli antic, estableix una connexió amb els territoris dels quals prové el material i els assemblatges culturals i productius que han intervingut en la seva història. La seva forma de producció reprèn les que són tradicionals, desbordant-les i desviant-les en draps grans i prims en què es llegeixen les traces del treball de la seva producció. El material és afectat per les forces presents, prenent la forma i expressió de la configuració interna.

Al tapís original es representa el mite de Dido, reina fundadora de Cartago, que se suïcida després de la traïció d'Enees, fundador de Roma. La iconografia vegetal acompanya Dido i Enees, clavells, maduixes, violetes, narcisos i altres flors, continguts al·legòrics de múltiples significats que expressen l'intens vincle amb el món no humà a l'Edat Mitjana tant com a missatges cristians. Teixit sobre un suport de lli, tèxtil propi de les classes pageses europees i dels treballs reproductius associats al gènere, el mite representat relata continguts relacionats amb el sistema d'opressió patriarcal-colonial encara vigent.

Dido és una coproducció d’Hangar i el Museu del Disseny amb la col·laboració del Museu Molí Paperer de Capellades.
Agraïments: Pense, Victòria Rabal.

La instal·lació forma part de Creació i Museus, un cicle de propostes escèniques en el que artistes de disciplines diverses entren en contacte amb els museus i les institucions culturals de Barcelona i interactuen amb les instal·lacions i els fons dels espais en un seguit de muntatges de teatre, dansa, circ, música o arts visuals.

Paula García-Masedo és artista. Desenvolupa una pràctica artística que se situa en la intersecció entre territori, cultura material i història política i afectiva. A través d'ella, aborda l'expressió sensible del material, entenent la matèria com un element situat que es vincula en genealogies i que existeix immersa, conformant-se en estètiques específiques. Va estudiar el Programa d'Estudis Independents del MACBA i Arquitectura en la Universitat Politècnica de Madrid. Ha comissariat exposicions en CentroCentro (Madrid), les galeries LLIGA DF (Ciutat de Mèxic), Monoambiente (Buenos Aires) i el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Madrid. És docent universitària, escriu habitualment i ha publicat dos llibres amb Caniche editorial.