El comerç del disseny (1950-1990)

Les botigues actuen d'agent mediador entre el disseny i el públic. A la ciutat de Barcelona han tingut un paper especialment rellevant com és el cas de Vinçon, a la qual el Museu del Disseny-DHub li ret homenatge mitjançant l'exposició 100 objectes d'IKEA que ens hagués agradat tenir a VINÇON, comissariada per Juli Capella a partir d'una idea de Fernando Amat.

Des dels anys cinquanta, una nova generació d'arquitectes i dissenyadors va veure la necessitat de dissenyar els seus propis mobles i elements d'il·luminació i decoració per tal de proveïr uns nous tipus d'habitatges, tot recorrent a petites empreses i tallers artesanals per a una producció semiseriada. Així mateix, van veure la importància d'obrir els seus propis locals de distribució i venda, a Barcelona i rodalies, per abastir la ciutat i a una nova societat.

A partir de les dècades dels seixanta i setanta, va néixer una xarxa bàsica de botigues que va donar sortida a moderns objectes dissenyats i produïts al país i que, a la vegada, va ser aparador d'aquelles innovacions que arribaven de fora. Aquests comerços van exercir un paper rellevant en la renovació del gust d'un públic que estava poc acostumat a les novetats degut a la autarquia, escassetat i repressió. Ja arribats els vuitanta, la difusió d'un tipus de disseny modern i innovador va acabar creant la marca de la ciutat i el binomi "Barcelona-Disseny" es va consolidar definitivament amb la celebració dels Jocs Olímpics del 1992.

Tot i la importància que va tenir aquesta xarxa comercial en el desenvolupament del disseny a Barcelona i en la creació d'un públic local, s'ha de dir que ha estat poc estudiada. Certament, hi ha hagut estudis i publicacions que poc a poc han anat reivindicant el paper que van exercir aquests negocis. Un dels primers és el capítol que Viviana Narotzky li dedica a les botigues en el seu llibre La Barcelona del Diseño, fruit de la seva tesi doctoral.

El Laboratori de Recerca

El Laboratori de Recerca "El comerç del disseny, 1950-1990", organitzat pel Museu del Disseny-DHub i coordinat per Carmina Borbonet, del departament educatiu, s'ha centrat en l'estudi d'una vintena d'aquestes botigues mitjançant treball de camp, la consulta de la xarxa i, sobretot, dels fons documentals del Centre de Documentació sota l'assessorament del seu equip. En concret, s'ha realitzat un buidatge de revistes de disseny i decoració de l'època, la lectura d'algunes publicacions i la consulta d'arxius de dissenyadors i botigues conservats per aquesta institució. Els resultats obtinguts es materialitzen en una sèrie de fitxes de botigues qe inclouen la història de casdascuna d'elles, acompanyada de fotografies de les façanes i dels seus interiors, així com imatges d'anuncis i dels productes que venien.

Així mateix, mitjançant el muntatge d'aquesta vitrina, s'ha volgut posar en valor una petita part d'aquesta xarxa comercial del disseny a Barcelona a través d'un mapa envoltat de documentació diversa de cada botiga.