Montserrat Guardiola, una renovadora de la joieria

Montserrat Guardiola Farrés (Barcelona, 1936) és una de les màximes representants de la renovació de la joieria catalana de la segona meitat del segle xx. Forma part d’un corrent que va considerar la joia com a peça d’art i va introduir materials menys ostentosos però de més valor simbòlic. Les seves joies es caracteritzen per l’ús de formes suaus i orgàniques i per la reintroducció de temàtiques i tipologies orientalistes, que ja van ser utilitzades per els seus antecessors modernistes.

Amb estudis previs de música, pintura, dibuix i modelatge, va començar la seva formació com a joiera a Barcelona, al taller de l’orfebre Josep Maria Esquerra Tunyi. Posteriorment, va continuar formant-se en tallers de París i Düsseldorf.

El 1966 va obrir taller propi a Barcelona i el 1969 va rebre una beca per estudiar disseny de joieria a l’Escola Superior d’Arts i Oficis de Pforzheim a Alemanya, una de les més prestigioses i renovadores d’Europa. A la seva tornada a Barcelona, inicia la producció i comercialització de petites sèries pròpies, al mateix temps que dissenya i realitza prototipus per a altres empreses.

Entre 1972 i 1975 col·labora al Centre d’Activitats i Investigacions Artístiques Xavier Corberó. La segona meitat dels setanta i la dècada dels 80 van ser els moments d’expansió i de reivindicació de la professió. Així, el 1984 i el 1987 va obrir dues botigues a Barcelona i va establir una important col·laboració amb l’Art Front Gallery, societat japonesa que va comercialitzar les seves joies en aquell país. Entre 1971 i 1998 va realitzar més de 30 exposicions a ciutats com Barcelona, Madrid, Nova York, Tòquio, Munic, París o Milà, entre d’altres.

El 1978, amb els també joiers Aureli Bisbe, Teresa Casanovas, Joaquim Capdevila, Ramon Oriol i Juli Guasch, va impulsar una sèrie d’activitats per promoure la professió i reivindicar una nova manera de fer joieria, on el paper del bon disseny era fonamental. Així va néixer Orfebres FAD, associació de la qual Montserrat Guardiola va ser membre fundadora i presidenta entre 1980 i 1984.

La dècada dels 90 i la primera del segle xxi es caracteritzen per encàrrecs institucionals i l’establiment d’una estreta col·laboració, d’una banda, amb la firma alemanya Niessing i de l’altre amb Ramon Oriol i Teresa Casanovas per el disseny de col·leccions per a diversos fabricants espanyols.

L’arxiu Montserrat Guardiola

El Museu del Disseny ha incorporat recentment el seu fons documental, integrat per més de 400 dibuixos originals i fotografies dels seus dissenys i de les seves botigues. El fons es completa amb reculls de premsa (1970-1992), informació sobre les seves exposicions i correspondència.