1888–1910

Vestit de núvia, de Caroline Montagne. Barcelona, 1905-1907. Crep i glacé de seda, gasa i cintes de seda. Donació Manuel Rocamora, 1969

Vestit.Barcelona. c. 1895. Vellut llis i llavorat i ras de seda, brodat de perles i agulles de metall. Donació Manuel Rocamora, 1969. MTIB 88.120.

Vestit. Maria Molist (c.1860-1933). Barcelona. c. 1911. Tul de seda, punta i passamaneria de lli. Donació Manuel Rocamora, 1969. MTIB 88.146.
Belles en forma d’S. El vestit deforma el cos
El Modernisme aporta a les arts i l’arquitectura decoracions sinuoses que imiten la natura. Els vestits i els teixits no en són una excepció.
Pit inflat i basculat cap endavant, cintura estretíssima, ventre pla i pelvis cap enrere: com una filigrana serpentejant (el famós «cop de fuet»), el cos de la dona es deforma el màxim per acció de la cotilla i de la postura en “S”. A partir del 1900 la silueta es fa més esvelta i la faldilla, amb corol·la, pren forma de flor.
El vestit dels homes és el tern de jaqueta, pantalons i armilla amb bombí. De nit i a les cerimònies duen levita, frac, esmòquing o jaqué amb barret de copa.