«La moda és escapisme pel que fa a la fantasia i la il·lusió, però alhora vol canviar l’aparença de la persona»

Sílvia Ventosa, comissària de l’exposició permanent «El cos vestit. Siluetes i moda, 1550-2015» i responsable del Departament de Tèxtil i Moda del Museu del Disseny.

Després de participar i treballar en les diverses etapes que ha viscut la col·lecció de la indumentària i del tèxtil del Museu del Disseny, en quin punt es troba ara mateix la col·lecció?

La col·lecció es troba en un bon moment. Les peces que han arribat al Museu s’estan revisant d’una en una, netejant i documentant, per tal de desar-les en les millors condicions i també per ampliar-ne coneixement per a futurs projectes.

De tota la col·lecció, quina o quines peces creu que han marcat un abans i un després en la història de la moda?

A «El cos vestit» hi ha una sèrie de peces de l’exposició i de la col·lecció que se separen 50 anys les unes de les altres. Cal destacar el vestit daurat de Worth, de 1858, la túnica Delphos de Marià Fortuny, de 1908, el vestit de Cristóbal Balenciaga anomenat de cua de paó, de 1958, el vestit verd amb cua de Josep Font, del 2008, i el vestit Espanya de Sybilla, de 1992.

A l’exposició permanent «El cos vestit» se li sumen dotze peces noves. Amb quins criteris han estat seleccionades?

Les peces responen a la necessitat d’incorporar marques i dissenyadors que no eren presents a l’exposició, com és el cas d’Armand Basi, Lydia Delgado, Emilio de la Morena, Isometric, Krizia Robustella, Brain & Beast, Carlotaoms i Celia Vela. També vol arribar a la contemporaneïtat, amb dissenyadors molt joves guanyadors dels últims premis 080. Incorpora streetwear, moda relacionada amb el món de l’esport, models agender, que representen les últimes tendències en moda.

D’aquestes dotze noves adquisicions, quina podríem dir que destaca per sobre de la resta?

No és gens fàcil triar-ne només una. Però bé és cert que algunes compten amb un gran reconeixement internacional, com en el cas de Sybilla i Markus Lupfer, el dissenyador de les dues peces d’Armand Basi.

El dissenyador de moda Alexander McQueen considera que «la moda hauria de ser una forma d’escapisme, no d’empresonament». Què en pensa?

L’empresonament pot ser físic o mental. La moda és escapisme pel que fa a la fantasia i la il·lusió, però alhora vol canviar l’aparença de la persona, d’acord amb els cànons de bellesa de cada època. De vegades, aquests cànons no són respectuosos amb les formes naturals del cos: el comprimeixen amb cotilles, l’allarguen amb sabates de talons, l’amplien amb faldilles sostingudes per mirinyacs, etc.

Reduir, ampliar, allargar, perfilar, destapar… Cap a quina nova etapa es dirigeix la moda actual?

La moda actual engloba totes les accions que fem sobre el cos, però amb una particularitat: modifiquem no només la forma sinó que també actuem sobre la pell —tatuatges i pírcings— i el cos: traiem costelles, queixals o ossos del peus, ens fem cirurgia estètica per modificar malucs, estómac o pits. L’obsessió generalitzada per lluitar contra l’envelliment i el sobrepès va més enllà del vestit, i marca les noves tendències de moda.