«La majoria de museus estem implicats en la millora i innovació del model educatiu»

Entrevista a Carmina Borbonet, responsable del Departament Educatiu i d’Activitats del Museu del Disseny de Barcelona.

Des de la nova obertura del museu, l’any 2014, fins al dia d’avui, quina ha estat la progressió de les activitats educatives del museu pel que fa a qualitat i quantitat?

Hem duplicat amb escreix el nombre de visites d’escoles, majoritàriament les visites amb taller que combinen la visita-exploració d’una exposició amb una activitat pràctica al taller.

En tot museu hi ha sempre una o diverses activitats «estrella». Quines són les del Museu del Disseny?

Sense cap mena de dubte, les estrelles del programa d’activitats escolars són aquelles en què els alumnes es converteixen en dissenyadors de moda, dissenyadors gràfics, etc. i han de buscar solucions creatives a problemes que es plantegen.

«I per què no?» (primària), «Llegir l’objecte» i «Pensar amb els ulls i mirar amb el cervell» (secundària) en són un exemple, ja que els alumnes empatitzen amb els problemes aliens per tal de trobar i dissenyar una solució. «Siluetes (im)possibles» (primària) planteja també un joc experimental i creatiu per transformar el propi cos.

I l’objecte o els objectes que més criden l’atenció dels alumnes?

Es queden meravellats amb la berlina de 1750, la catifa Flying Carpet, les motos, les cotilles, els cartells racistes de postguerra, com el cas de Jabones Capdevila, i la publicitat farmacèutica de Pla-Narbona.

Moda, disseny gràfic, arts decoratives… De ben segur que heu preparat novetats de cara al curs vinent. Amb què sorprendreu els professors a partir de setembre?

Bàsicament el que hem preparat són millores en les metodologies d’algunes activitats i sobretot hem reformulat les activitats vinculades a l’exposició «Extraordinàries» que no tenen gaire èxit entre el professorat, potser perquè els continguts de l’exposició els semblen allunyats del currículum escolar.

D’altra banda hem preparat dues noves activitats que pretenen desvelar un món d’objectes desconeguts i sorprenents per estimular la creació d’històries entre els petits i el diàleg a propòsit de temes com ara comerç, colonialisme, societat de consum, etc. Es tracta d’«Històries extraordinàries. Explorem les col·leccions d’objectes del museu» i «Objectes extraordinaris. Objectes que parlen de consum, colonialisme, societat de consum…»

Són moltes activitats i moltes hores de feina de les educadores. Teniu cap anècdota amb algun dels centres educatius que han visitat el museu?

Una vegada parlant del tamboret Binària, dissenyat gràcies a la col·laboració entre un dentista (Jordi Badia) i un dissenyador (Otto Canalda), va resultar que un alumne era pacient del dentista Jordi Badia!

Finalment, una pregunta de futur. Cada vegada s’estén més un nou model educatiu basat en projectes i no tant en llibres de text. Quin paper hi podrien tenir els museus en els propers anys?

Creiem que els museus podem tenir un paper important. La majoria ja estem implicats en la millora i innovació del model educatiu treballant propostes que permetin l’experimentació i el contacte directe amb el patrimoni, amb l’objecte i amb la cultura material. A més a més, la voluntat és treballar cada vegada més en col·laboració amb les escoles, en igualtat, promovent projectes museu-escola que facilitin aquesta relació.