Els interiors: construir, habitar i usar

Loos retorna l’arquitectura als seus orígens essencials, on construir i habitar coincideixen; a l’interior, el “jo sóc” de l’individu pot fer-se realitat. L’interior retrata l’arquitectura com a espai d’ús, buit, teatralitzat i permanentment inacabat, per omplir-lo de vivències. Hi projecta la màxima confortabilitat, el revesteix amb materials durs com el marbre, però també amb materials tous, com teixits i estores, amb colors pàl·lids, roses pastel, blaus i verds que donen un toc femení a l’interior. La relació entre “arquitectura” i “sastreria” s’expandeix als establiments comercials.

“Jo no projecto plans ni façanes ni seccions. Projecto espai. Si hem de ser francs, no hi ha ni planta baixa ni pis superior ni subsol, només espais (peces) que es comuniquen, vestíbuls, terrasses. Cada peça (espai) necessita una alçària determinada. La del menjador difereix de la de l’oficina. És per això que els sostres tenen alçàries diferents. Els espais s’han d’unir els uns amb els altres de manera que el passatge sigui imperceptible i natural, però de la manera més eficaç.”
Adolf Loos