«David Bowie is» ha situat el Museu del Disseny al mapa
Xavi Roig és el responsable del Departament de Comunicació del Museu del Disseny. Conversem amb ell sobre els diferents camins per comunicar el disseny a través de canals on-line i off-line.
Has viscut la fusió dels quatre grans museus que van donar lloc al Museu del Disseny a la plaça de les Glòries. Quin repte ha suposat comunicar aquest canvi?
La inauguració del Museu del Disseny a la plaça de les Glòries ha representat l’oportunitat de donar a conèixer un nou espai cultural de la ciutat i de redescobrir una gran col·lecció amb un denominador comú: l’objecte.
I quines accions heu hagut de treballar?
Per comunicar aquest canvi vàrem crear una nova identitat corporativa i una nova web i es va realitzar una campanya de comunicació que va seguir una estratègia adreçada tant als ciutadans que coneixien els quatre museus com al públic nacional i internacional.
En el primer cas, els havíem de donar a conèixer els beneficis del canvi, com ara la nova museografia i la creació d’un espai per a la reflexió del paper que té el disseny avui dia. Amb el públic nacional i internacional vam haver de potenciar el missatge de ser un dels pocs museus del món que concentra, en un únic espai, peces de disseny de producte, disseny gràfic i disseny de moda juntament amb peces d’arts decoratives, arts tèxtils i d’indumentària i arts gràfiques.
En els darrers mesos heu viscut amb molta intensitat dues grans exposicions: «David Bowie is» i «Adolf Loos. Espais privats». Què en destacaries pel que fa a la comunicació?
L’exposició «David Bowie is» ha ajudat, indiscutiblement, a situar el Museu del Disseny en el mapa internacional dels museus i en el de l’oferta cultural de la ciutat. Amb l’exposició sobre Loos hem pogut realitzar accions amb entitats afins a l’arquitectura, ja que és un personatge molt conegut en aquest sector: el resultat ha estat molt positiu i ja és una de les exposicions més visitades de la història del Museu.
Parlem de futur. Quins són els reptes que esteu plantejant des de l’àrea de comunicació del museu?
Un dels objectius a curt termini és la visualització de les nostres col·leccions, ja sigui a través dels propis canals digitals o bé col·laborant amb plataformes digitals que ja existeixen. Ja comencem a veure els primers resultats a Europeana i Google Arts & Culture, a la qual ens vam adherir l’any passat amb el projecte We wear culture.
Per acabar, en el teu dia a dia de ben segur que estàs en contacte amb molts dels dissenyadors i moltes de les creacions de disseny gràfic, de producte o d’arts decoratives presents al Museu. Quina és la teva peça preferida de la col·lecció?
El fet que el Museu tingui un fons tan ampli i variat (gairebé 70.000 objectes i 22.000 documents) fa que constantment descobreixi peces sorprenents. Per dir-ne algunes: la col·lecció de vidre català del segle XVII; el disseny del packaging de Gelocatil, d’Enric Huguet (impressionant veure com ha sobreviscut l pas del temps); i els meravellosos catàlegs dels vestits de Paul Poiret del Centre de Documentació del Museu.