«És fascinant la quantitat d’informació interessant que pot donar una simple cadira»

Mónica Piera és doctora en història de l’art, especialista en moble i diplomada en Works of Art a Sotheby’s, a Londres. Des de l’any 2004, és presidenta de l’Associació per a l’Estudi del Moble, entitat dedicada a la investigació del mobiliari i a vetllar per una correcta conservació i restauració, y col·laboradora del Museu del Disseny.

El 2009 vas ser la comissària de l’exposició «Tocadors. Col·lecció del Museu de les Arts Decoratives». Amb el nou Museu del Disseny, quin paper ha tingut el mobiliari a les exposicions permanents?

L’obertura del Museu a les Glòries va permetre estudiar amb experts moltes peces i descobrir noves dades, que hem recollit en les publicacions que editem conjuntament entre el Museu del Disseny i l’Associació per a l’Estudi del Moble. A més, el moble ocupa una part destacada de l’exposició «Extraordinàries!», no només física sinó també de contingut i des d’una visió que va més enllà de la cronologia.

Parlant de la col·lecció del Museu del Disseny, quina peça del moble català destacaries?

Que difícil! En trio tres: les caixes amb calaixos medievals, perquè són els mobles més representatius de la col·lecció de mobles del Museu; el tinell, perquè és un dels tres exemplars que es conserven d’una tipologia molt comuna antigament i que el públic desconeix; i el llit ferrandí de carro, per la seva elegància i espectacularitat.

Has començat a posar fil a l’agulla a la futura exposició sobre Francesc Vidal que tindrà lloc el 2020 al Museu del Disseny. Com et planteges la feina?

Francesc Vidal i Jevellí és un personatge molt citat quan es parla de mobiliari i decoració de finals del segle XIX, i aquesta exposició donarà l’oportunitat de descobrir aspectes desconeguts de la seva obra. Per això estem fent recerca d’arxius i col·leccions i també hem encarregat a l’Associació per a l’Estudi del Moble estudiar a fons totes les obres que tenen de l’autor. No vull desvelar informacions, però hi haurà importants novetats.

Quin és el llegat que ens ha deixat?

Vidal va ser el gran renovador de la decoració d’interiors: va convertir els objectes en productes d’art. Va oferir decoracions unitàries, que no vol dir a conjunt. La varietat i el confort defineixen les seves propostes. Però el més interessant és, segons el meu parer, la seva visió comercial. Va entendre què volia el públic que es gastava diners en renovar la casa i els ho va oferir. 

Fa poc també vam tenir al Museu tot un referent de l’arquitectura i l’organització dels espais interiors, Adolf Loos. Per què era un apassionat del moble anglès?

En ple esclat del modernisme vienès, Adolf Loos és un arquitecte que posa per davant la humanització de l’interior i el confort. Per a ell, no té cap sentit innovar si no pots millorar el que existeix. No li fa por revisar els mobles d’altres èpoques i introduir-los en els seus edificis si els considera útils. Molts mobles anglesos són atemporals; Loos ho sap i els aprofita.  

Després de 14 anys al capdavant de l’Associació per a l’Estudi del Moble, quina valoració en fas?

L’Associació va néixer per necessitat: professionals que treballàvem amb el moble de manera aïllada necessitàvem un espai per compartir interessos, investigacions i problemàtiques. Era urgent avançar en el coneixement i difondre la importància d’aquest patrimoni; i ho hem aconseguit gràcies a voluntaris que hi dediquen moltes hores. Estic molt orgullosa de les publicacions i revistes que recullen aportacions imprescindibles i també del nostre model de curs, sempre teoricopràctic, que ens diferencia de la universitat. Ara que som referència a Espanya, assumim un nou repte: el salt a la internacionalització.

Més enllà de l’associació i parlant de futur, en quins altres projectes t’embarcaràs properament?

Actualment estic immersa en diferents projectes expositius. El proper és sobre el «Llibre de passanties» dels mestres fusters al Museu de Cultures del Món; també estic treballant una exposició que era molt necessària, sobre la relació entre teixit i moble, al CDMTT; i pel 2020, la que hem comentat de Francesc Vidal conjuntament amb Ricard Bru. 

Creus que és casualitat que apareguin tantes exposicions sobre el món del moble?

No, crec que és la demostració de l’interès que hi ha al carrer per allò que és quotidià i proper. He col·laborat en la museïtzació de diverses cases museu, que han demostrat que són un camí més fàcil per entendre el passat. A les exposicions, com també als cursos que imparteixo, intento que la gent se senti fascinada per la quantitat d’informació interessant que pot donar una simple cadira o un tros de fusta. A mi el moble em va captivar fa més de trenta anys i cada projecte és una nova ocasió per aprendre’n més.