1979, el darrer intent

El 1979, part dels impulsors de la mostra Disueño ja no eren membres de la Junta rectora d’ADI-FAD i la mostra es va acabar muntant amb 12 peces (en front de les 34 de la selecció pels Premis Delta).

Els membres del jurat d’aquest premi van «manifestar la confusión que presenta la muestra Disueño, en la que un posible criterio inicial de selección basado en posiciones críticas, alternativas o utópicas, ha derivado de hecho en una recogida heterogénea de objetos considerados probablemente como poco “serios” para incluirse en la selección principal, sin querer decir con ello que no tengan aspectos de verdadero interés.»

A banda de les peces de Riart (cadira Desnuda i el moble Catalina), les produccions podrien classificar-se en tres apartats: el de les reedicions, representat per BD (cendrer Homenaje a Barraquer) i Módulo Muebles (cadira Balneari); els cossos lluminosos de Cub, Albors o García Garay, i els objectes tractats com peces escultòriques de Mobles 114, Teresa Casanovas o Emili Armengol.

La premsa del moment va recollir algunes de les crítiques que es van fer a la darrera edició de Disueño i que van ser factors que expliquen la suspensió definitiva de la mostra: la manca de productes interessants que seguissin l’orientació estilística inicial —tot i que no estigués del tot reglamentada—, la debilitat numèrica i la confusió conceptual que mostraven les poques obres exposades.