Fons Santiago Roqueta

Dates

1970-2001

Volum

7,5 metres

Productor

Arquitecte, dissenyador, interiorista, editor i dibuixant, Santiago Roqueta (Barcelona 1944-2005), va ser un personatge polifacètic.

Titulat en arquitectura per l’ETSAB (Escola Técnica Superior d’Arquitectura de Barcelona) el 1970, va exercir la professió especialment en la vessant del disseny d’interiors, tant en solitari com col·laborant amb altres professionals, com Emili Donato. Va ser autor de l'interiorisme d’espais com el restaurant Ponsa (1970), el restaurant Massana (1975), la sala Zeleste (1973 i 1979), La Barcelonina de Vins i Esperits (1983), el Teatre Malic (1984), el Snooker Club (1985), pel que va obtenir el Premi FAD d’Arquitectura i Interiorisme, el restaurant Els Balcons (1985), el Bar Sisisí (1986), la Galeria Ciento (1986), les oficines de la productora Ovideo TV (1985-1998), Oído (1995 i 1996), Barcelona Televisió- BTV (1988) o Arsenal Room (1998).

Es va dedicar també a la rehabilitació d’habitatges, espais comercials i edificis institucionals en diferents barris de Barcelona i localitats de tota Catalunya. En són exemples l’Escola Sunion (1973-1974), l’àtic de la casa de l’arquitecte Sert (1975), el pis a la Pedrera (1986), la fàbrica Aymerich a Gràcia (1988), les golfes de la Casa Terradas de Puig i Cadafalch (1991), la Torre Vilaseca del carrer Verdi (1997) o la Fundació Albert Ràfols Casamada i Maria Girona de Capellades (2003).

El 1970 va fundar una editora de disseny, “Snark Design”, amb la qual va editar dissenys propis i va recuperar i difondre peces de mestres pioners del disseny, com ara Rietveld, Giacomo Balla, Josef Hoffmann o Salvador Dalí. Va col·laborar amb altres empreses en el camp del disseny com Tecmo, Módulo, Contacto, Mobles 114 o Santa & Cole. Per aquesta última va ser responsable de les seves col·leccions Snark i Clásicos del diseño.

A partir del 1973 seran freqüents les seves col·laboracions en revistes de disseny com Mobelart, On Diseño, Hogares o la Enciclopèdia Salvat de Decoración. En elles va intentar difondre una visió nova del disseny, emfasitzant la relació entre el disseny, l’art, la invenció, l’artesania i els oficis fins a aquell moment poc valorats. Propugnà també la revalorització del disseny anònim de productes fora de mercat, trencant la disciplina imposada pels canals oficials.

A finals del anys 80, amb Santa & Cole, i en coedició amb l’ETSAB, va ser responsable de la col·lecció editorial “Clásicos del Diseño” i “Contemporáneos del Diseño”, essent l’autor del primer llibre sobre l’arquitecte Antoni de Moragas i sent director de la sèrie fins la seva mort.

El seu afany per la difusió del disseny el va portar a comissariar diverses exposicions, a la seu del Col·legi d’Arquitectes de Barcelona, com l’homenatge a Rafael Alberti (1970), GATCPAC (1971), mobles de G.T. Rietveld (1971), la recuperació de J. Hoffmann (1975). El 1977 va comissariar l’exposició titulada Gaudí Diseñador, a les Reials Drassanes de Barcelona.

Santiago Roqueta inicià la seva faceta docent el 1970, impartint diverses assignatures en l’ETSAB i el 1981 va obtenir el títol de doctor amb la tesi Pedagogia del dibuix, temàtica en la que va anar aprofundint al llarg dels anys i fent mestratge. El 1991 va guanyar l’oposició a càtedra del departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica. Va ser director de l’ETSAB entre els anys 1991 i 1994, durant els quals hi va incorporar una nova titulació universitària de disseny. En els seus anys a la universitat va impulsar els màsters “Arquitectura, art i espai efímer” i “Arquitectura i artesania” sent-ne el director.

Acadèmicament també va estar vinculat a l’Escola del Treball i a les escoles de disseny Eina i Elisava com a professor de dibuix. De l’escola Eina va ser Director de la Secció de Disseny entre els anys 1976 a 1979.

Va ser membre de l’agrupació del FAD ADI FAD i va formar part de la seva junta de 1974 a 1976.

Va rebre diversos premis: el 1978 el premi especial de la Fira de Mostres de Barcelona per l’estand de “Snark”; el 1985 el premi FAD d’interiorisme pel local Snooker Club de Barcelona; el mateix any va guanyar el Delta de Plata per la butaca “Vallvidrera” i el 1992 guanya el premi de dibuix de la UPC.

Molts dels seus dissenys han estat exposats en diverses mostres (MOMA, Museu Nacional d’Art de Catalunya) o formen part de fons de museus, com el Museu del Disseny de Barcelona.

Contingut

El fons està format per documents relacionats amb les principals facetes en què Santiago Roqueta va desenvolupar la seva activitat. Comprèn un important nombre de documents relacionats amb la seva activitat professional com a arquitecte: dibuixos, plànols i fotografies dels seus projectes d’arquitectura i interiorisme, que inclouen la creació de mobiliari i elements decoratius. Recull també testimonis de la seva vessant com a editor de productes de disseny amb Snark Design, així com documents derivats del comissariat d’exposicions, articles per revistes i documentació la seva activitat associativa. Té una presència important també el paper de la documentació de la seva vessant docent fonamentalment a l’ETSAB.

Ajuntament de Barcelona