#museusacasa: estratègies durant el tancament

Des del Centre de Documentació del Museu del Disseny portem 9 anys fent un seguiment dels principals museus i galeries que programen exposicions sobre arts decoratives, disseny i arquitectura arreu del món, uns esdeveniments que comuniquem a Twitter amb el hashtag #designexhibitions. Davant del tancament temporal de molts museus, a causa de l'epidèmia provocada per la Covid-19, molts s'han afanyat a generar propostes per mantenir la relació amb els seus públics. Durant aquest període, hem continuat observant el que estan duent a terme algunes d’aquestes institucions. Podríem agrupar aquestes estratègies a l'entorn de tres conceptes bàsics: MOSTRAR, COMPARTIR i IMPLICAR.

MOSTRAR

El protagonista indiscutible és l'accés a les col·leccions en línia (com al Designmuseo de Helsinki o al DIVA d'Anvers , per triar dos exemples). No es tracta d'un recurs creat per a l'ocasió, però moltes de les institucions el situen al centre de la seva oferta (en alguns casos reformulant els continguts de la pantalla d'acollida dels seus webs, com és el cas de l'Ashmolean). Altres opten per oferir una selecció de peces destacades, de vegades elaborada especialment (com en el cas dels vídeos amb l'objecte del dia al MAK vienès). Estretament vinculada a aquesta línia apareixen les visites virtuals (recorreguts a través de les sales d’exposició permanent o les instal·lacions), sovint associades a la idea que les institucions «segueixen obertes». Algunes d'aquestes visites ja existien (com les presentacions en vídeo del director al Bellevue Arts Museum, o les visites virtuals al Museu del Disseny de Barcelona, o de nou al MAK), però ara es converteixen en la fórmula principal d'acollida dels visitants (Benaki Museum).

Moltes de les institucions tenien programades i/o obertes exposicions temporals que han hagut de ser tancades. En alguns casos, aquestes mostres continuen tenint força protagonisme (com al Cranbrook Art Museum, amb recorreguts en 3D per dues mostres actuals i dues de finalitzades) i els visitants dels webs hi poden accedir mitjançant els continguts que ja estaven accessibles o previstos (com la mostra sobre Eileen Gray del Bard Graduate Center) o, excepcionalment, assistir a un vernissage virtual programat en ple confinament. En ocasions, els continguts sobre aquestes exposicions temporals s'han vist reforçats amb vídeos a plataformes com Vimeo (tal es el cas de «Matahaven» de la RMIT Design Hub Gallery) o amb col·leccions d'àudios (Fundación Juan March). En algun cas el museu ha creat una versió específicament online de la mostra per a divulgar-ne el contingut (Nasjonalmuseet for Kunst, Arkitektur og Design d'Oslo). I existeix també la versió optimista que crida a la participació d'artistes per a una propera futura mostra.

Una altra opció molt popular en aquest àmbit és la recuperació i revalorització d'exposicions realitzades amb anterioritat, la majoria recents, per reoferir-les a un nou públic potencial (The Design Museum of Chicago, The Design Museum London, el Musée des Arts Décoratifs o el FIT).

Un percentatge força elevat de l'oferta en l'àmbit expositiu es circumscriu a la presentació de continguts temàtics sobre els propis fons que s'integren en el projecte GoogleArts&Culture, com el FIDM Museum and Library de Los Angeles, o el Kunstgewerbemuseum de Berlin, o el propi Museu del Disseny de Barcelona. Aquestes «exposicions» presenten càpsules tancades variades, sovint sobre temes potencialment molt atractius (en alguns casos amb continguts i imatges procedents de publicacions o altres elements de difusió). Una opció en la mateixa línia són, per exemple, els preexistents dossiers temàtics del Musée des Arts Décoratifs.

COMPARTIR

Podem agrupar les iniciatives que posen a disposició dels visitants virtuals documents i activitats que ja eren accessibles, però que en el context actual es presenten com a un paquet articulat de recursos. En ocasions es mostren a través d'una organització nova de la pàgina inicial del web, com al LACMA de Los Àngeles, amb el seu programa de «veure, aprendre, escoltar, llegir i donar un cop d'ull», o la de l'Asian Art Museum, que ofereix suggeriments fins i tot per a la meditació i la cuina.

Majoritàriament trobem vídeos amb entrevistes, conferències o presentacions d'exposicions, com els de l'Architektunzentrum Wien (amb un lema especialment atractiu al web: #ClosedbutActive), però també tota mena de gravacions de cursos, classes magistrals o música, com al Centre Pompidou de Paris, la invitació a llegir articles i catàlegs o fins i tot a accedir a tota la biblioteca del centre, com al LACMA, o a podcasts de diversa mena, com al Design Museum Danmark o al Danish Architecture Center.

IMPLICAR

En aquest darrer apartat hem inclòs les activitats que requereixen una participació més activa del públic, ja sigui en inversió de temps o mitjançant la realització d'accions concretes. Com que no totes són productes emmagatzemats, ofereixen el valor afegit de la «humanització» a través de la instantaneïtat i, a més a més, van més enllà del divertimento per mirar de generar coneixement.

Aquestes accions inclouen cursos de formació (com el de Pop Art del Pompidou o l'àmplia oferta d'aprenentatge per a totes les edats del Design Museum London) i diverses activitats, com tallers i trobades amb inscripció prèvia (en ocasions de pagament com al MODA d'Atlanta, amb una intensa activitat diària i per a moltes franges d'edat). Així mateix, hi podem trobar també converses i intervencions en directe a través d'Instagram live (el VITRA Design Museum i el Design Museum London en són un bon exemple, que en casos com el del FAD, es vinculen directament amb la realitat del moment).

Capítol especial són les ofertes d'activitats a realitzar amb infants, que inclouen l'aprofitament de recursos educatius ja existents als webs (en ocasions específicament presentades com a recursos per a docents) i la generació de noves propostes amb caràcter més o menys intensiu, com les activitats diàries del Cranbrook Art Museum, els tutorials del Bellevue Arts Museum, els retallables del Benaki Museum, els suggeriments sobre tipografia, collage o mapping del «Design at home» del Design Museum of Chicago o les activitats que proposa el Museu del Disseny de Barcelona.

En algun cas, tant si es tracta de públic infantil com adult, se'l convida a compartir (via xarxes) imatges dels resultats obtinguts, com és el cas dels espais privats que es poden veure a l'Instagram de l'Architektunzentrum Wien.

Cal mencionar l'aposta d'algunes institucions per iniciatives solidàries compromeses amb les necessitats de l'entorn o dels artistes (com el Southern Guild a Ciutat del Cap  o de nou el MODA), i també, especialment en el cas de museus nord-americans, els missatges destinats a recaptar fons mitjançant donacions o aportacions directes per ajudar al sosteniment dels museus mentre segueixen tancats (Fine Arts Museums Recovering Funds a San Francisco).

Per acabar, volem afegir algunes pàgines que han suggerit i/o recollit diverses iniciatives dels museus durant els dies de tancament, com la de l'ICOM, la de l'American Alliance of Museums o la de l'Institute of Museum and Library Services.