Modernisme, cap a la cultura del disseny
Paravent La Creació, Barcelona, 1929. Ramon Sarsanedas i Francesc d'A. Galí. MADB 135.344. Fotografia: Gasull
Aplic. Autor: Lluís Domènech i Montaner. Vers 1907. MDB 1.328. Fotografia: Estudio Rafael Vargas
Gerra dels Quatre Gats. Fayans Català (productor). Sabadell, 1897. MCB 155.017. Fotografia: Guillem Fernández-Huerta.
Llinda de porta. Antoni Gaudí i Cornet. Barcelona, 1906. Comodat Càtedra Gaudí CGEX 003. Fotografia: Estudi Rafael Vargas
Cadira de braços. Joan Busquets i Jané. Barcelona, 1902. MADB 138.664. Fotografia: Estudio Rafael Vargas
Expositor III Exposición de Artes Decorativas de Monza. Mateu Culell i Aznar. Barcelona, 1911-1912. MADB 69.685. Fotografia: Estudio Rafael Vargas
Marc. Rafael Masó i Valentí. Girona, c. 1906. MDB 1.326. Fotografia: Estudio Rafael Vargas
Butaca. Model GATCPAC. Barcelona, 1936. MADB 136.916. Fotografia: Estudio Rafael Vargas
Penjador de la Casa Calvet. Antoni Gaudí i Cornet. DB Barcelona Design a partir del 2019 (productor). BArcelona, 1900-1901. Edició del 2020. MDB 12.542. Fotografia: Estudio Rafael Vargas
Rajola hidràulica. Antoni Gaudí i Cornet. Hijo de E. F. Escofet (productor). Barcelona, c. 1906. Edició del 1961. MADB 136.942. Fotografia: Estudio Rafael Vargas
A partir del 12 de novembre de 2020, el Museu del Disseny de Barcelona mostra, per primera vegada, una reinterpretació del Modernisme en clau de “cultura del disseny” és a dir, repensant els objectes des de la idea, les tècniques de producció i els materials, la promoció, la difusió i la funció, entès el disseny com un procés que abasta des del concepte fins a l’ús i fins i tot el desús.
L’exposició, de caràcter semipermanent, es fixa en el Modernisme com a inici de la cultura del disseny, l’emmarca en el context europeu i en destaca els nexes i la singularitat del cas català. La mostra aportarà una interpretació nova del Modernisme partint del paper protagonista que hi van tenir les arts decoratives i aplicades, artesanes i industrials, entre el debat art-indústria del segle XIX i el concepte de disseny del segle XX.
Centrada en el gran esplendor modernista del final del segle XIX i l’inici del segle XX, continua mostrant el lligam entre el Modernisme i el Noucentisme i la seva vindicació de la tradició artesana autòctona. Rere l’Art Déco, arriba fins al racionalisme i la modernitat d’arrel mediterrània del GATCPAC, molt crític amb el Modernisme, però sensible a l’artesanat i porta d’entrada al disseny modern. A més, d’aquest nou camí se’n derivà un altre: les tècniques artesanes tradicionals posades en mans dels artistes trobaren una nova via d’expressió contemporània que arriba fins avui.
La mostra recull també la recuperació del Modernisme des de mitjan segle XX fins a l’actualitat. Des dels anys seixanta fins ara ha tingut lloc una reivindicació de l’Art Nouveau i del Modernisme, tant a través de la història de l’art i el patrimoni com des del disseny, que ha portat a la difusió internacional i al reconeixement de certs objectes com a “clàssics del disseny”. Resultat d’aquest fet són les reedicions de peces notables, també ben representades a l’exposició.
Per tot plegat, el modernisme, moviment clau per entendre la cultura catalana contemporània, pot ser reconegut com el moment d’inici de la cultura del disseny, que començà amb les indústries artístiques, lluny encara del concepte modern de disseny, però ja basades en alguns aspectes que hi tenen un paper clau.
Àudios de les comissàries per descàrrega