Dissenys que salven vides

Quan al mes de març la pandèmia de la COVID-19 va capgirar les nostres vides, es va fer palès que ens mancaven equips de protecció sanitària, material i, en general, objectes que ens permetessin començar a conviure amb un virus letal i contagiós.

En aquest context, la comunitat creativa va treure el millor de si mateixa i, davant del buit d’objectes essencials disponibles –bates, mascaretes, respiradors– es va posar a crear, sovint amb materials o processos que inicialment no estaven pensats per a allò. Va ser una reacció espontània, fruit de l’enginy i sense precedents, que va col·locar el disseny i la comunitat creativa en una posició a què rarament l’associem: la de salvar vides.

El Museu del Disseny fa un recull d’aquestes iniciatives a l’exposició temporal “Emergència! Dissenys contra la COVID-19”, que podreu visitar a partir del 13 de novembre i fins al 10 de gener. Amb motiu d’aquesta mostra, hem entrevistat sis persones que, impulsades per la situació, van dissenyar objectes que en formaran part. Són David Grifols, creador del de la màscara de protecció 3DDF; Joan Ayguadé, creador de la mascareta Gràcia Mask; Manel García, de l'equip Signes creadors de la senyalètica COVID-19; l’equip que ha desenvolupat la mascareta Aleu; Nuno Neves, creador del sistema de gestió d’aire modular, i Ignasi Plaza, creador del respirador Oxygen.

En quin moment i per què vas pensar que calia dissenyar aquest objecte?

DAVID GRIFOLS (DG): Ho vaig pensar quan la meva parella, que és metge, va contagiar-se de la COVID-19 a principis de març, abans del confinament. Ella m’explicava la manca d’equips de protecció pels professionals sanitaris, i aquí vaig detectar la necessitat i em vaig decidir a desenvolupar el projecte. 

JOAN AYGUADÉ (JA): Davant la necessitat de protecció en front de la COVID-19, vaig pensar que els productes que existien al mercat en aquell moment es podien millorar. Em vaig decidir a fer una pantalla protectora perquè ofereix una bona portabilitat, i el fet que sigui transparent la fa més pràctica. 

MANEL GARCÍA (MG): En el primer moment del confinament vam veure com des dels comerços estaven resolent de manera casolana, sovint estrident i amb recursos de productes de seguretat, aquella senyalització que es començava a necessitar per mantenir les distàncies i respectar els aforaments. 

EQUIP ALEU (EA): Des del primer moment en què es va veure la mancança d’equips de protecció, vam pensar que calia oferir una solució reciclable i reutilitzable per evitar la ruptura de la cadena de subministrament en cas que es produïssin rebrots.

NUNO NEVES (NN): Ja fa temps que he estat pensant en la qualitat de l'aire a locals de treball i transport públic. Aconseguir esterilitzar l'aire en aquests locals és sinònim de reduir la quantitat de grips i baixes anuals. Amb el tema del COVID-19 ja era evident al desembre de 2019 que alguna cosa no anava bé a la Xina, i al gener de 2020 ja era bastant clar el que venia.

IGNASI PLAZA (IP): Quan van decretar el confinament, ens vam plantejar amb l’equip si podíem ajudar d’alguna manera a millorar la situació. Ens arribaven notícies de l’estat dels hospitals i imaginàvem que les coses anirien a pitjor. Després de donar voltes a moltes idees, vam coincidir en que l’escassedat de respiradors seria segurament el coll d’ampolla en el tractament de la pandèmia. Així, el segon dia de confinament ja teníem la idea encaminada: un respirador d’emergència low-tech.

Creus que la pressió del context et va ajudar a activar l’enginy?

DG: A activar l’enginy probablement no, però a treballar de manera diferent, sí. L’enginy en la meva professió està sempre present, però desenvolupar un producte, fabricar-lo i distribuir-lo amb tanta urgència no és un tret tan normal. 

MG: Tots sabíem que hi havia coses que estaven canviant i que la nostra manera de viure i d’interactuar també canviaria, pel que ens vam haver d’avançar al que passava. Sens dubte, la pressió del context ens va empènyer a veure de seguida les necessitats.

IP: Crec que, justament, el fet de saber el que estava en joc i veient com es complicaven les coses dia a dia va ser el que va aguditzar l’enginy. 

Abans de la pandèmia, havies pensat mai que dissenyaries un objecte així?

DG: El producte en si mateix no, però sí que fa temps que al despatx intentem fer projectes de caire humanitari. Sempre hem pensat que el disseny pot ajudar molt en aquest sentit i, quan és factible, intentem dedicar recursos de l’estudi per desenvolupar projectes així. 

JA: Jo sempre m'he dedicat al disseny de producte, així que per què no? Al final el disseny vol donar resposta a les necessitats del moment, i si en aquest moment toca fer pantalles i mascaretes de protecció, doncs endavant. 

MG: No ens ho haguéssim imaginat, sobretot des del punt de vista de l’estandardització d’alguns elements de senyalització: els ninots de la dona i l’home formen part de la biblioteca imprescindible de pictogrames que hem fet servir sempre, i de sobte l’ús de la mascareta ha aparegut com una necessitat gràfica en els projectes de senyalització, així com la línia del terra que indica la distància de seguretat.

Com valores l’activació espontània de la comunitat creativa durant el confinament?

JA: Crec que davant d'una situació com la que estem vivint, la comunitat creativa ha d'unir-se i compartir objectius, que és just el que ha passat.

MG: Crec que ha estat una bona olla d’idees. El confinament ha permès que totes les ments creatives tinguessin temps per la reflexió i alhora, la percepció de la tragèdia global també va fer que la participació activa i comunitària crees la sensació general de la necessitat d’aportar alguna cosa des de el racó més personal, que era l’aïllament individual.

EA: Ha estat una corrent que ha demostrat uns grans valors i una gran disposició de sumar capacitats i energies per al bé comú. 

NN: El que he vist és que moltes persones, inclòs grans empreses i fundacions, han estat posant medalles basades en el treball dels altres. Pot ser que sigui només la meva opinió però realitzar un disseny que es pot baixar gratuïtament per internet, prèviament publicat amb llicència “*Open *Source”, posar-hi el teu logo i fer una roda de premsa no el fa original ni innovador. M'ha sorprès veure la quantitat de mitjans que no verifiquen les dades aportades ni demanen referències.

Creus que els objectes que s’han dissenyat en aquest context –com el teu– haurien de començar a produir-se massivament?

DG: Pel que fa al meu producte, diria que no: clarament va ser un producte per ajudar en una determinada situació. Sí que pot ajudar a desenvolupar un producte nou o millorar-ne d’existents, però produir-lo tal com és, no. 

JA: Seria una bona resposta per part de les empreses de cara a la comunitat creativa. La indústria catalana sempre ha presumit de ser sòlida, ara toca que faci un pas i doni suport a als joves dissenyadors locals.

MG: N’hi ha que ja s’estan produint massivament. La senyalització COVID-19 ja s’ha incorporat als portafolis de les empreses distribuïdores de material per oficines o comerços. Hi ha nous hàbits que hem après i que es quedaran amb nosaltres molt de temps.

EA: La producció massiva dependrà de cada cas, de com han evolucionat les necessitats i els propis dissenys. La mascareta ALEU té sentit com a recurs per evitar el desabastiment de mascaretes FFP2 i FFP3.

IP: En el context actual la fabriació massiva a Espanya no té molt sentit: la manca de respiradors s’ha suplert i ja no és el coll d’ampolla. Però sí que és cert que en altres països on no hi ha accés a respirados, OxyGen és sens dubte una solució ràpida i barata.

Tens perspectives de continuar creant en aquesta direcció?

DG: Sense cap dubte, sí. 

JA: Si no és dissenyant pantalles estaré creant altres objectes que estiguin al servei de la gent i de les seves necessitats.

MG: Sí. Sempre que veiem que hi ha una necessitat nova de senyalitzar, hem d’avaluar-la i pensar la manera de fer-ho millor per al promotor i l’usuari. 

EA: Els filtres de la mascareta ALEU tenen potencial per a altres usos molt interessants en el context actual, de manera que ja estem treballant en la seva aplicació en altres formats que permetin no només la protecció, sinó també la prevenció.

NN: M’agrada dissenyar productes funcionals i bonics. Per això seguiré, sí. 

IP: Participar de la comunitat Open sempre ha format part del nostre ADN.