ITINERARI 2: Plaça de Santiago Pey
A l’esquerra de l’entrada principal del Museu, la plaça ocupa la coberta de part de les instal·lacions i venç un desnivell pronunciat amb les escales al carrer Badajoz. L’espai està definit pel paviment perimetral i un parterre de gespa en el qual destaquen les claraboies de les instal·lacions de l’edifici seu del Museu. Espai projectat per: MBM Arquitectes, 2013.
El nom de la plaça ret homenatge a un dels pioners del disseny industrial a Barcelona. Santiago Pey i Estrany (Barcelona, 1917-2001) va destacar en els camps de la lexicografia i el disseny. Format acadèmicament en la branca del dret, la filosofia i la filologia, el seu aprenentatge del disseny va ser completament autodidacte i va abastar els sectors de l’agençament d’interiors, el disseny de mobiliari i el d’objectes industrials.
Els seus primers treballs van ser dissenys de cadires, butaques, sofàs, armaris, taules i prestatgeries. A finals dels anys quaranta va obrir la botiga de mobles Domus, i del disseny i venda de mobiliari va passar a dedicar-se a l’interiorisme. Tot i això, el seu interès pel veritable disseny industrial va fer que comencés a projectar amb la intenció de realitzar una producció seriada. Cadires com la Posets (1956) o la Cadí (1958), la gamma modular de despatx (1960) o la planxa Gina (1962) en són una bona prova.
