Converses D-Generades: Moda inclusiva amb Rut Turró i Marina Vergés

Aquest mes de maig, el Disseny Hub ha acollit la tercera edició de les jornades D-Generades, una cita anual per reflexionar al voltant de la representació dels cossos en l’art i la seva relació amb la moda i el gènere. En aquesta edició hem comptat amb la participació de vuit veus expertes en els camps de la sociologia, el disseny, la història de l’art o els estudis de gènere.

Per tal de mantenir aquest debat obert, en aquesta entrevista aprofundim sobre un dels temes principals d’aquesta edició amb l’experta en disseny inclusiu, Rut Turró i l’estilista de moda, Marina Vergés. Parlem amb elles de moda accessible i inclusiva.

Marina Vergés és editora de moda en revistes masculines; professora a màsters i FP sobre la història i les tendències de moda masculina; i cofundadora de Free Form Style, una marca de moda adaptada per a persones amb diverses mobilitats.

Com vas tenir la idea de crear la teva marca Free Form Style?

La idea surt d'una necessitat personal: vestir el germà de la meva sòcia, que va tenir un ictus i va quedar amb un 85% de discapacitat física. Ens va costar molt trobar-li roba. No ens agradaven els teixits i els patrons. Vam comprar un pantaló i el vam adaptar: li vam treure les butxaques, li vam canviar la cremallera per un velcro, li vam posar goma a la part de darrere, etc. Quan es va veure vestit amb un pantaló i una samarreta (també “tunejada”), el seu somriure va ser tan bonic i feliç, que ens vam dir que havíem de fer fer més roba per a ell i per a persones amb les mateixes necessitats.

Estàs present al Sustainable Challenge del FAD, a activitats del Museu del Disseny, a la 080... creus que hi ha interès pels temes de la moda accessible?

Crec que sí. Hi ha una major atenció. Hem d'aprofitar aquest moment en què "estem de moda" per impulsar la moda accessible, la moda per a tothom. Cada any hi ha més estudiants de moda interessats en moda inclusiva i adaptada. Això, junt amb el tema de diversitat de cossos, ha fet que tinguem més ressò.

Creus que els mitjans de comunicació atorguen una major importància a models i dissenyadores que treballen tenint en compte les diferents discapacitats?

Aquest any, a la 080 Barcelona Fashion Week, hem organitzat la primera passarel·la a Espanya de moda inclusiva i adaptada a models amb diferents discapacitats. Tot això, en el marc d’una Fashion Week. Ha estat un “bombazo”! Els mitjans s'hi han bolcat, no hem parat de donar entrevistes. Volíem que aquests models no fossin invisibles. Són persones que existeixen i tenen necessitats de roba maca i còmoda, i crec que els mitjans ho han entès així molt bé.
 

L'experta en disseny inclusiu i accessibilitat de la moda, Rut Turró, és la CEO i fundadora de MovingMood, la primera consultoria especialitzada en l'assessorament i formació d'empreses i institucions sobre disseny, accessibilitat i moda. Compta amb vint-i-dos anys d'experiència investigant al voltant del tèxtil i la discapacitat, i ha estat multipremiada a Espanya i en l'àmbit internacional.

A la teva llarga trajectòria de consultora de dissenyadors i empreses en el tema de l'accessibilitat i la moda inclusiva, has tingut la sensació que les coses estan canviant?

Moltíssim. Tot evoluciona i el mercat ho demana. Des de la pandèmia encara ha crescut més la diversitat i la inclusió en tots els camps, ja sigui per necessitat d'innovar de les empreses, per buscar valor afegit o senzillament pel valor social i econòmic que suposa. És un mercat per explotar, hi ha una mancança de línies de roba i complements inclusius i accessibles a la majoria de les botigues. A MovingMood, l'any 2016 no teníem tanta demanda com en tenim actualment.

Afirmes que la moda accessible és per a tothom. Com es pot explicar que cada persona té unes habilitats i capacitats diferents, i que ha de poder vestir-se a la seva manera i sentint-se còmoda?

Bé, primer hauríem de diferenciar entre ‘Inclusiu’, ‘Adaptat’ i ‘Accessible’. La moda inclusiva és aquella que pot fer servir el nombre més gran de persones sense necessitat d'ajustar ni alterar. Adaptar, en canvi, és ajustar a una necessitat concreta, com per exemple si fas servir bosses d'orina o tubs per respirar. A nivell més entenedor, quasi totes les persones s'ajusten els baixos del pantaló a la seva alçada. Ens l'adaptem perquè ens vagi bé.

L’accessibilitat és universal perquè tots envellim i perdem facultats tant físiques, cognitives com sensorials. És tracta de donar accés. Quan dissenyes productes accessibles, els pot fer servir tothom. En realitat, tots ens beneficiem de l'accessibilitat, ens fa la vida més fàcil i senzilla.

Ajuntament de Barcelona