'El llenguatge que utilitzo per a les creacions artístiques és el codi de programació'

Alba G. Corral és una artista visual i programadora creativa que des de fa una dècada crea art generatiu a través de la programació. Aquesta creadora explora molts camps d'expressió com l'actuació en directe, el vídeo, els mitjans digitals i la instal·lació.

Amb l'obra Mercuri, és una de les artistes que participa en l'exposició 'Digital Impact' que es pot veure al Disseny Hub fins al 27 d'agost. Parlem amb ella sobre la seva trajectòria, la seva obra i el seu procés creatiu.

Has col·laborat en la primera col·lecció d'Espanya especialitzada en ciència i tecnologia. Ara també participes en l’exposició 'Digital Impact'. Consideres que l'art digital encara és exclusiu per a un públic molt concret? Perceps que s'estan movent les polítiques per fer el salt al gran públic?

Mai he pensat ni sentit que l'art digital és exclusiu per a un sector del públic. De fet, l'art digital és molt més expansiu i popular del que es planteja dins dels circuits d'exposicions i galeries. Tot i que, potser aquests espais han estat els últims en exhibir-lo. Encara hem d'escoltar crítiques que diuen que l'art digital no és art o que és fred. També hi ha algunes institucions contemporànies que li donen l'esquena i consideren que no té el cos suficient per exposar-lo. Però considero que el públic està més que educat en l'art digital. De fet, el públic consumeix art digital en dispositius, en videojocs, en concerts, en espectacles, etc... Les polítiques del mercat de l'art s'estan movent pel simple fet que ara es pot especular més amb ell.

La teva formació com a enginyera t'ha ajudat a ser millor artista? En què t’ha influenciat?

El llenguatge que utilitzo per a les creacions artístiques és el codi de programació que vaig aprendre fa temps, molt abans de la meva formació com a enginyera (amb un amstrad CPC 464 Bits i amb el llenguatge de programació BASIC). No diferencio la meva pràctica entre artística ni computacional, va lligada. El que potser em fa ser millor artista és la pràctica i la constància.

Pots explicar quin és el procés creatiu d'una artista en el món digital?

No podria generalitzar, ja que cada procés és totalment diferent, i més en el món digital on hi ha tantes eines diverses. Podria explicar quin és el meu, que s'assembla molt al procés creatiu de la pintura. Diferenciant que els meus pinzells són digitals. Són construccions lògiques realitzades amb algoritmes que em permeten després, en temps real (mentre s'executa el programa), poder pintar i modificar diferents paràmetres. És una coautoria amb la màquina, que genera comportaments prèviament definits amb certa aleatorietat, però amb un component d'artesania i de creació manual.

En què consisteix la bellesa de l'algoritme?

Té molt a veure amb la bellesa de la natura o amb la bellesa matemàtica que hi ha en el nostre entorn. L'algoritme pot ser útil, bell, útil i bell, o inútil i bell.

La definició més formal i obsoleta de l'algoritme és "Conjunt ordenat i finit d'operacions que permet trobar la solució d'un problema", però en la creativitat computacional no diem que l'algoritme resol problemes.

L'algoritme ens permet poder emmarcar la peça artística en una sèrie de processos i de passos, com una recepta culinària. La bellesa de l'algoritme pot estar en l'apreciació estètica que es troba en el disseny i la implementació d'aquest. Però també en el resultat, de vegades inesperat, de vegades bell.

Quins són els teus referents en l'art digital? I en el no digital, tens alguna influència?

En l'art digital vull mencionar Elena Asins (1940 - 2015), pionera en l'art matemàtic i digital. La primera vegada que vaig veure un algoritme exposat en un museu va ser al Reina Sofia i era una de les seves creacions. Va connectar l'art amb la matemàtica i la tecnologia. Vaig tenir la sort d'intercanviar alguns mails amb ella abans de la seva mort. Sens dubte un referent per a mi.

Una altra de les artistes és Lia, una altra pionera que porta produint peces des del 1995. Gran influència i referent en l'art generatiu, que avui en dia segueix en actiu i és una meravella poder comptar amb ella i apreciar la seva manera d'obrir camí.

Finalment, vull destacar Hilma af Klint, artista sueca i pionera de l'art abstracte, mestra de modelar l'invisible i dibuixar des del subjectiu molt abans que altres homes que es van emportar el reconeixement de ser pioners. Lamentablement continua passant en l'escena actual.

També et dediques a la docència. Com veus el futur d'aquesta disciplina?

Segueixo donant tallers d'introducció a la programació i com dibuixar amb codi. Em sembla fonamental trencar els tòpics que la programació és difícil. Com diu el meu gran amic Sam Aaron, no és difícil, sinó diferent. Potser sento que la docència s'ha mercantilitzat i hauria de ser fins i tot més descentralitzada del que és actualment.

Hi ha una oferta descomunal a les grans ciutats, i molta més informació i contingut per aprendre. Tot i que tendeix a la conceptualització més que a la pràctica, i això em preocupa una mica. Hauríem de tornar als labs, als processos d'ensenyament comú, sense tenir una jerarquia tan marcada i hauríem de tenir més llocs per experimentar, per equivocar-nos, per gaudir de l'aprenentatge. Ho trobo a faltar.