'Picasso va comprendre els principis bàsics de la ceràmica històrica'. Entrevista a Salvador Haro.

Parlem amb Salvador Haro, professor de la Universitat de Màlaga i acadèmic especialista en ceràmica de Picasso, sobre l’exposició La voluntat de Picasso. Les ceràmiques que van inspirar l’artista, que es pot visitar al Disseny Hub Barcelona fins al 17 de setembre.

Respecte a la donació de les 16 peces que fa Picasso als museus d'Art de Barcelona i que es mostren a l'exposició, fins a quin punt aquest conjunt és representatiu en la ceràmica de Picasso. Creus que hi ha una intenció darrere de la selecció que va fer Llubià?

El conjunt és molt representatiu, perquè conté plats de diferents formes, gerres, objectes de Suzanne Ramié, rajoles, impressions originals… En només 16 obres es recull molta de la varietat de la producció picassiana en aquest mitjà. Sens dubte la participació de Llubià en la selecció va ser determinant. I aquest és un fet singular, perquè en altres donacions que va fer l'artista, va ser ell mateix qui va decidir que es donés.

Quines són les influències de l'artista pel que fa a la seva producció en ceràmica? (influències de la ceràmica antiga del mediterrània, la provençal, la medieval espanyola…)

Són múltiples, i sovint, barrejades entre si. Un dels seus grans assoliments va ser el de ser capaç de comprendre els principis bàsics de la ceràmica històrica. No vol dir que les copiés, sinó que es va deixar inspirar per les seves lleis, les seves pautes icòniques i arquetips. En alguns casos, com en els plats espanyols, la influència és directa i nítida, perquè després de veure els prototips espanyols en l'exposició de Cannes, va encarregar al taller Madoura, on ell treballava, que els produïssin per a ell.

Com va influir la seva obra ceràmica en la resta de suports? Veiem un canvi en la seva obra?

En efecte, el seu treball en ceràmica es veu reflectit en la resta de la seva obra, de la mateixa manera que moltes de les seves troballes en altres dominis artístics tenen el seu reflex en la ceràmica. Això succeeix a nivell de temes, de formes, de tècniques i, fins i tot, de conceptes. Només cal parlar de l'exemple de les pinzellades curtes que l'artista comença a fer en els seus plats de ceràmica, a causa de l'alta absorció de l'argila. Determinat per aquesta singularitat tècnica, va obtenir efectes molt dinàmics en les seves escenes taurines, que després veiem traslladades a altres mitjans.

Diríeu que és necessari conèixer la producció ceràmica per a entendre l'obra de Picasso?

Sense dubte. No podem obviar aquesta ni cap altra part de l'obra de l'artista, és necessari contemplar l'obra de Picasso com un tot orgànic, en el qual cada part del conjunt està estretament imbricada amb la resta. Des d'aquest punt de vista sembla difícil entendre el tradicional abandonament de gran part de la crítica picassiana cap a la ceràmica.