'Hem perdut la nostra connexió amb la terra'. Entrevistem a Claudy Jongstra

Entrevistem a l'artista internacional holandesa Claudy Jongstra, coneguda per les seves obres d'art monumentals i instal·lacions arquitectòniques, les superfícies orgàniques i tons matisats de les quals reflecteixen les seves innovacions sobre art basat en llana. A l'exposició temporal Futurs pastorals. Les migracions de la llana es poden veure obres seves, entre les que destaca un gran tapís.

Claudy Jongstra empra antigues tècniques de feltre de llana per a crear superfícies orgàniques. Després d'establir el seu estudi en una zona rural dels Països Baixos en 2001, Jongstra va emprendre una aventura ecològica, mantenint ovelles autòctones i conreant jardins botànics per a fomentar la sostenibilitat en el seu procés creatiu. Més enllà del seu art, col·labora amb comunitats i programes locals, amb l'objectiu de transformar el paisatge regional cap a la diversitat, la inclusió i l'harmonia ecològica, entrellaçant les narratives de la gent, la terra i el coneixement.

Què et va inspirar a centrar la teva pràctica artística en la sostenibilitat i els materials naturals, com la llana, i com reflecteix aquesta exposició aquests valors?

Havent-me format en disseny de moda en un moment en què la fast fashion estava a punt d'accelerar-se, vaig descobrir la llana i em va intrigar el fort context indígena on havia estat un material molt valorat. A causa de l'alienació amb la naturalesa, hem perdut la nostra connexió amb la terra i també amb el coneixement sobre processament de materials naturals. Aquesta exposició pot contribuir a una "nova consciència" sobre aquesta fibra intel·ligent i les possibilitats d'utilitzar aquesta font de residus de manera contemporània.

Podries compartir amb nosaltres algunes idees sobre les formes o aplicacions innovadores que has explorat en relació amb la llana com a matèria primera?

La llana té unes qualitats magnífiques i pot utilitzar-se com a arquitectura tova, millora la qualitat acústica, neutralitza la humitat, no necessita aplicacions ignífugues tòxiques, humanitza els espais. En roba, la llana abriga a l'hivern i refresca a l'estiu.

Com veus el paper dels artistes i col·lectius en la conscienciació sobre la pèrdua de sostenibilitat mediambiental, cultural i econòmica lligada al declivi del pasturatge i la ramaderia extensiva?

En les nostres activitats d'estudi s'estan desenvolupant nous currículums com l'Educació Ambiental basada en valors artístics. Fa 2 anys vam posar en marxa la nostra escola LOADS i aquí compartim els nostres coneixements en el treball holístic de la granja fins a la fibra. També estimulem la nostra col·laboració amb els agricultors per a iniciar nous cultius per a la diversitat, com les plantes tintòries. La granja del futur ha de diversificar-se i serà "guai" i atractiva per a les generacions més joves; la nostra experiència treballant amb agricultors és que creïn una plataforma per a la recerca on dissenyadors, artistes, científics, etc. desenvolupen una identitat sostenible.

En la teva opinió, com creus que la indústria de la moda pot incorporar eficaçment materials sostenibles com la llana tenint en compte tant la viabilitat comercial com la consciència mediambiental?

L'única manera possible és que el sistema CANVIÏ. Els consumidors estan acostumats a preus no justos/realistes i els marges es disparen. Hi ha un grup de consumidors interessats en una cadena de producció transparent, iniciatives alternatives -de moment petites- i disposats a pagar altres preus.

Finalment, podria parlar-nos d'altres persones o projectes en curs relacionats amb els materials sostenibles o l'activisme ecològic que li semblin especialment interessants dins del seu camp?

Un gran exemple és la botiga en línia Earth Shop, una iniciativa d'Arizona Muse, model i pionera del canvi. Necessitem a aquests agents del canvi!