'Dissenyar no implica necessàriament un canvi'. Entrevistem a Jordi Blasi i Raffaella Perrone

Com a part de l'exposició Premis ADI 2024. Disseny industrial i cultura del disseny, hem tingut l'oportunitat d'asseure'ns amb Jordi Blasi, comissari de l'exposició i Raffaella Perrone, presidenta de l'ADI-FAD. En aquesta entrevista, parlem sobre la importància dels Premis ADI i el procés de comissariat de l'exposició.

Jordi Blasi, nascut a Barcelona l’any 1980, és dissenyador industrial amb un Màster de Recerca en Art i Disseny per la UAB. Especialitzat en disseny de producte, consultoria estratègica i direcció d'art, s'ha establert com a dissenyador independent alhora que es dedica a la docència i com a redactor. Membre de ADI-FAD, ha contribuït a la indústria del disseny a través de col·laboracions amb empreses com Ateljé Lyktan, Estiluz o Simon. Actualment és professor a les escoles EINA, BAU, IED i director del màster de Disseny de Producte de l’escola ESDESIGN. 

Raffaella Perrone és Directora de l'Àrea de Disseny en IED Barcelona Design School i també és Presidenta de l'Associació de Disseny Industrial ADI-FAD a Espanya des de 2023 despres de haver sigut Vicepresidenta des de 2018. En els últims cinc anys ha participat en nombroses conferències sobre creativitat, disseny i educació, publicant articles acadèmics i assajos a nivell internacional. Raffaella va estudiar en el Politecnico di Milano i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, obtenint el Grau en Arquitectura (1995) i el Doctorat per la Universitat Politècnica de Catalunya (2011).

Jordi, podries explicar-nos el significat i la trajectòria de l'exposició dins de la comunitat del disseny i quina rellevància aporta als productes exposats? 

Els Premis ADI són el principal certamen relacionat amb el disseny industrial que se celebra ininterrompudament des de 1961 al nostre país. Quaranta-dues edicions que ens han permès, al llarg de tots aquests anys, disposar d’una fotografia de l’estat del disseny del nostre sector i del nostre entorn. Segmentats en quatre modalitats: Premis Delta, Medalles ADI, ADI Cultura i ADI Trajectòria, els premis abarquen els diferents àmbits en els que transita la nostra professió, des de l’àmbit professional i acadèmic, fins a la vessant més cultural. 

Jordi, com a comissari, com has organitzat aquests exposició? Amb quina narrativa?

L’exposició s’estructura a dos nivells. Un, a mode de mostra, on l’espectador pot reconèixer els diferents objectes; i un segon nivell, que hem disposat a partir d’una sèrie de conceptes que introduïm al principi i ampliem amb més profunditat. Conceptes a partir dels quals el visitant pot interpretar millor els objectes exposats. Conceptes que tracten sobre la bellesa, la utilitat, la mediació, el poder o la vulnerabilitat, imprescindibles per al correcte exercici de la nostra professió.

Raffaella, els membres del jurat han estat escollits pel seu impacte en el món del disseny, ens podries dir quin és el perfil dels membres del jurat i com s’ha fet el seu procés de selecció?

La selecció dels membres del jurat és un treball que fem dins la comissió dels Premis de la junta de l'ADI-FAD. Normalment els membres proposem diferents candidatures, intentant treballar perquè les candidatures representin diversitat de gènere, d'edat, de perfils i de maneres d'entendre el disseny. Intentem que el jurat sigui de fora i no tingui relació o interessos comercials amb marques i productes representades, que pugui ser neutral i alhora posicionar-se. El jurat en la seva decisió, representa les diferents formes de fer i entendre el disseny avui, per tant aquestes diferències, el diàleg i la discussió és més interessant i el resultat més rellevant.

En l’edició 2024 tenim un jurat format per 4 membres: Raffaella Mangiarotti, Marisa Santamaría, Lucas Muñoz, Philippe-Albert Lefebvre. La Raffaella Mangiarotti és el perfil internacional, arquitecta i dissenyadora que viu i treballa a Milà. Llicenciada en arquitectura, amb un doctorat en disseny ambiental. És investigadora al Politecnico di Milano. L'any 2010 va fundar l'estudi Raffaella Mangiarotti on està especialitzada en disseny de mobles, direcció d'art, sales d'exposició i estands d'exposició. Alguns dels seus productes s'exposen en museus i formen part de col·leccions permanents, com el MoMA. La Marisa Santamaría representa el món de la comunicació, investigadora, comissària, professora, periodista i assessora de moviments socials i culturals contemporanis. Fundadora de Global Design + Innovation Trends Unit, una agència de tendències amb un disseny més emocional, material i un profund coneixement del món del disseny i de l’interiorisme español. Fou directora de RED durant 4 anys. En Lucas Muñoz Muñoz representa al Disseny especulatiu o un disseny més experimental, conceptual i crític, elabora projectes que donen una mirada personal al nostre entorn artificial amb consciencia sostenible, reconegut pels seus projectes, com pel bon ús dels materials.En Philippe-Albert Lefebvre es un perfil internacional afincat a Catalunya, representa el coneixement en productes de moda, amb un enfocament en el disseny de calçat, nous materials i tècniques de producció amb notes d’un disseny més racional suis. Fou director de disseny d’Alexandre Taylor i professor del Màster de Disseny de Producte d’ECAL.

Raffaella, ens pots explicar el perquè de les noves categories dels Premis Delta i la divisió que heu aplicat a la categoria d'ADI Cultura?

La categoria de "materials i elements constructius" dels Premis Delta vol visualitzar els avenços de tota la indústria de la construcció, així com elements constructius tant per ús domèstic com industrial. En els Premis ADI Cultura, era difícil per un jurat comparar que és millor, si una exposició o un llibre. Per això, hem suggerit noves categories per fer més fàcil aquesta tasca. Els "Esdeveniments" inclouen exposicions, cicles, congressos, accions, instal·lacions visuals o tallers. Les "Publicacions" inclouen llibres, assaigs, tesis, pàgines web, blogs o aplicacions.

Jordi, dels productes presentats, quins nous desenvolupaments o solucions donen forma al futur del disseny industrial i com creus que evolucionarà el seu paper en la societat?

Qui visiti l’exposició ha de partir de la premisa de que dissenyar no implica necessàriament un canvi abrupte sobre la definició dels atributs d’allò existent, sinó que es fonamenta en la possibilitat de millora. Hi descobrirà objectes que incorporen noves tecnologies, nous materials i processos de fabricació més sostenibles, tendències que seguiran implementant-se durant els següents anys, i que ens mostren com els objectes esdevenen l’aglutinant que fa possible l’existència de les societats complexes en les què vivim. I que l'amenaça ecològica pel canvi climàtic ens obliga a repensar també, com a dissenyadors, la nostra pròpia manera de relacionar-nos amb el món a través del objectes.