Matèria Animal

Capezzale. Coure daurat i gravat amb inscrustacions de corall i aplicació d'esmalts champlevé. Sicília, 1600-1650. MADB 64.190. Fotografia: Xavi Padrós
La relació entre els humans i no-humans ha estat marcada per una lògica antropocentrista que ha reduït aquests darrers a recursos per explotar o a propietats. La matèria animal ha estat omnipresent en els objectes quotidians, però la seva explotació ha contribuït significativament al canvi climàtic, l’extinció d’espècies i la destrucció d’hàbitats. Tot i que el benestar animal va començar a ser una preocupació ja el segle xviii, la nostra relació amb la matèria animal ha evolucionat durant les últimes dècades cap a altres posicions ètiques. La prohibició de comercialitzar materials com l’ivori i el carei a la Unió Europea evidencia un canvi en la nostra percepció i obre la porta a continuar transformant aquestes dinàmiques en el futur.
En aquest context, el disseny contemporani busca alternatives que redueixin la dependència de la matèria animal. Fins i tot recursos com la llana o el cabell humà s’estan revalorant per oferir solucions innovadores i responsables. Aquestes pràctiques no només responen a preocupacions ètiques, sinó que també replantegen el disseny com un camp capaç d’harmonitzar les necessitats humanes amb el respecte vers totes les formes de vida.