Analitzar per conèixer: el cas dels objectes plàstics de la Col·lecció
Nombrosos objectes de la Col·lecció del Museu estan constituïts per una gran diversitat de materials que anomenem “plàstics”. Mobles, electrodomèstics, ventalls, pintes, bolígrafs, taps de flascons, lluentons i botons, cubells de fregar, pinces de gel o llums, són només alguns exemples.
La presència del plàstic als objectes apareix a partir de la segona meitat del segle XIX, quan el desenvolupament industrial va permetre la invenció dels primers polímers semi-sintètics i, posteriorment, sintètics. Les peces fabricades amb aquests materials “plàstics” es van comercialitzar a preus moderats, fet que va incrementar el seu ús en la vida quotidiana, alhora que també imitaven matèries nobles com l’ivori, el carei, la banya o l’os, i oferien moltes possibilitats decoratives amb una simplificació dels processos de producció.
Sis objectes fabricats amb els primers plàstics (que no són d’origen natural) són ara objecte d’estudi per identificar els seus materials: nitrat de cel·lulosa, acetat de cel·lulosa, baquelita? L’observació de micromostres permetrà, als especialistes del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, analitzar-les gràcies a tècniques analítiques com l’espectrofotometria d’Infraroigs per Transformada de Fourier (FT-IR), que identifica les substàncies moleculars per comparació de l’espectre obtingut d’una mostra amb els espectres dels patrons de referència.
La problemàtica de conservació d’aquests materials, per la seva naturalesa inestable, depèn en gran mesura de l’estabilitat de les condicions ambientals (humitat relativa, temperatura i il·luminació, entre d’altres paràmetres) que permeten allargar-los la vida alentint els processos de degradació. La revisió periòdica dels objectes per part de l’equip de conservadors-restauradors del Museu és imprescindible, atès que els processos de degradació són irreversibles i tenen caràcter propagatiu a d’altres elements, com les etiquetes d’identificació, el material de conservació o, inclòs, a d’altres peces properes. Per això es du a terme un seguiment constant de l’estat de conservació i es controla el seu estat per si s’observen deterioraments significatius que posin en perill la integritat de l’objecte, establint protocols d’actuació per a la preservació de la Col·lecció.
L’anàlisi constant des de diferents punts de vista implica a tot el personal tècnic del Museu. Per això, cada objecte ha de ser estudiat en profunditat des del punt de vista històrico-artístic, datació cronològica, anàlisi de materials i tècniques de fabricació. I per avançar-nos als problemes, efectuem anàlisis fisicoquímiques dels objectes per tal de determinar amb exactitud el tipus de polímer constitutiu, les característiques dels seus components (additius usats com a plastificants i càrregues) i el seu comportament. D’aquesta manera podem saber el grau i les causes de la degradació. Unes dades fonamentals per millorar la seva conservació.