Balenciaga: del Museu del Disseny al Museo Nacional Thyssen-Bornemisza
Cortesia del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza.
Cortesia del Museo Nacional Thyssen-Bornemisza.
Vestit de nit (1954) i "Retrat d'Eugenia de Montijo, comtessa de Teba" (1849), de Federico de Madrazo y Kuntz.
El Museo Nacional Thyssen-Bornemisza ha presentat aquest dimarts l’exposició “Balenciaga i la pintura espanyola”, que vincula la creació del dissenyador de moda amb la tradició de la pintura espanyola des del segle XVI al XX, una de les seves principals fonts d’inspiració.
Comissariada per Eloy Martínez de la Pera, la mostra reuneix un conjunt de 55 quadres prestats per museus d’àmbit nacional, fundacions i col·leccions privades, i un total de 90 peces d’indumentària, moltes d’elles inèdites. El Museu del Disseny ha prestat vuit de les més antigues i importants peces de la seva col·lecció de Balenciaga.
L’itinerari cronològic que ofereix la mostra en les seves diferents sales explora els diferents referents artístics i culturals del modista. Una d’elles està dedicada a la influència d’El Greco. Dues versions de la seva “Anunciació” acompanyen a dues peces prestades pel Museu, unides per una paleta cromàtica similar. Els brodats es relacionen amb pintura espanyola de la cort, com és el cas del retrat de Margarida d’Àustria i una creació del 1961, decorat amb atzabeges i borles. Altres parades d’aquest recorregut són les siluetes dels frares i les santes de Francisco de Zurbarán, els retrats de Francisco de Goya i les pintures costumistes del segle XIX.
La col·lecció Cristóbal Balenciaga del Museu del Disseny reuneix 163 peces, d’entre les quals hi ha vestits de nit, vestits sastre, conjunts, abrics, faldilles…, i 169 barrets. Són peces que daten des de mitjans de 1930 fins al 1968, any en què el dissenyador basc va tancar les seves botigues de París, Barcelona, Madrid i Sant Sebastià.
El gruix de la col·lecció se centra, sobretot, en els dissenys de la dècada dels cinquanta i seixanta, quan Balenciaga introdueix la major part de les innovacions en les seves creacions, tant formalment com estètica. En són exemples el vestit sac, la túnica i el baby doll. Precisament les vuit peces exposades a la mostra permanent “El cos vestit. Siluetes i moda (1550-2015)” corresponen a aquesta època.