Binocles de metall daurat i nacre resplendent

Els costums canvien però, temps era temps, quan la burgesia barcelonina assistia a les representacions d’òpera al Liceu, solien lluir les seves millors gales i, sovint, feien servir binocles, un complement que permetia allargar la vista i observar amb minuciositat tot el que succeïa a l’entorn, ja fos l’escenari, les llotges o les butaques de la platea.

Aquests binocles, que han ingressat recentment a la Col·lecció gràcies a una donació, són de metall daurat i bona part de la seva superfície es troba recoberta per iridescents plaques de nacre polides i aplicades, fet que li atorguen una bellesa especial.

Inclouen una inscripció amb el nom de l’òptic francès Crispí Espouy qui, amb el seu germà Josep Maria, fabricaven i venien aparells òptics com ulleres, lupes, termòmetres, baròmetres, higròmetres o rellotges de sorra. Estaven establerts al carrer Escudellers, núm. 70 i 77 de Barcelona, on havien succeït l’òptic Joan Baptista Bellán. Els germans van publicar l’interessant llibret “Higiene de la vista”, un tractat que resumia les principals obres dels millors òptics oculistes i que van repartir gratuïtament entre els ciutadans.

Aquests binocles, que es poden datar del darrer quart del segle XIX, tenien un cost que estava només a l’abast de les economies més solvents, en tractar-se d’un objecte de luxe, de producció seriada però amb acabats de caràcter manual.