“Cal cuidar els projectes locals amb una mirada internacional”. Entrevista a Laura Serra

Laura Serra Estorch és productora executiva de CANADA. Nascuda i criada a Barcelona, va començar la seva carrera en producció a la productora Somesuch de Londres, en acabar el seu Màster en Cinema a la Universitat de Goldsmiths. A partir d’aquí, ràpidament es va fer un lloc a la indústria, treballant per clients com Volkswagen, Coca-Cola o Nike, i encarregant-se d’alguns vídeos musicals com ‘TKN’, de Rosalía & Travis Scott.

Recentment, l’hem pogut veure participant al REACT 2023, en concret compartint taula amb Alfons Flores, Enric Cabestany i Jordi Herreruela a la sessió ‘Barcelona, l’escenari de les indústries creatives’. Parlem amb ella per conèixer com ha arribat fins aquí i en quin estat es troba el sector.

Ets la productora executiva de CANADA. Com has arribat fins aquí?

A CANADA som un equip de productores i productors executius entre les quals ens dividim tots els projectes que arriben. Aquest any farà 10 anys que treballo per l’empresa. Vaig començar com a Producer i els anys d’experiència i les feines realitzades m’han portat a fer el salt a la producció executiva. Abans d’entrar a CANADA vivia a Londres, on vaig estudiar un Màster en Producció Cinematogràfica i vaig iniciar-me en el sector de la producció publicitària treballant a Somesuch, una reconeguda productora anglesa.

Quina és la branca que més t’agrada de tot l’espectre de la producció? I la que et costa més?

Quan més gaudeixo és a l’hora de dissenyar les produccions de la mà del director o directora que lidera la part creativa de la peça, per tal de guanyar el pitch: pensar de manera estratègica com fer encaixar totes les peces creatives amb el pressupost i el temps que el client ens atorga per portar a terme el projecte. És una tasca complicada, però quan està ben resolta és quasi impossible perdre el concurs. Durant molts anys, el que més difícil em resultava era no frustrar-me davant les exigències desproporcionades d’alguns clients, treballar jornades maratonianes i sentir que t’estàs perdent altres coses importants de la vida. Posar-se límits a una mateixa i no sucumbir a l’estrès i l’ansietat. Amb el temps he après a gestionar aquesta autoexigència, a ordenar les prioritats. Encara que sembli contradictori, m’he adonat que així faig una molt millor feina, els meus equips també treballen millor i això s’acaba notant en els resultats.

Has portat clients com Volkswagen, Coca-Cola, Nike o Uber, i t’has encarregat d’alguns vídeos musicals com 'TKN', per Rosalía & Travis Scott (Latin Grammy al Millor Vídeo Musical, Llapis de Grafit a la Millor Direcció als D&AD). Què significa això per a tu?

Els noms de grans marques i grans grups musicals llueixen molt en un currículum, però a l’hora de la veritat el més important és que la idea de la peça que estem produint sigui una bona idea, que sigui rellevant pel públic que la veurà i tingui un missatge potent del qual poder-ne estar orgullosa. Si aquestes bones idees van acompanyades d’una bona marca o artista, sempre hi haurà més probabilitats que arribin més lluny i a més gent, però he treballat per marques i artistes que no ressonen tant amb la mateixa dedicació i motivació que per la Dua Lipa o Nike.

T’imaginaves que arribaries tan lluny?

M’agrada pensar que he arribat lluny quan estic vivint a dos carrers d’on vaig néixer. Crec que mai m’he parat a pensar on podia arribar, és una idea que sempre m’ha fet una mica de vertigen perquè pot anar associada a moltes frustracions. La vida et porta per on vol i per mi el més important és tornar a casa cada dia pensant que he fet bé la meva feina, que he fet sentir bé la gent amb qui treballo i així tenir ganes de tornar-hi l’endemà. Per mi arribar lluny no tan sols significa treballar per marques o projectes grans i exitosos sinó sentir l’escalf de l’equip que t’envolta, que t’ajuda a superar cada dia de feina, i entendre que sempre que pugui sentir aquest escalf i aquesta força significarà que estem fent les coses bé. Tinc la sort de treballar en una empresa on hi ha moltes amigues i amics, som pràcticament una família que fa molts anys que comparteix moltes hores, moltes alegries i també molts disgustos.

Has rebut diversos reconeixements, tant pels treballs conjunts de la companyia, com a nivell personal. Quin és el que ha significat més per a tu? On és el teu límit?

Un premi que em va fer molta il·lusió va ser quan ens van donar el premi a millor productora als UKMVA l’any 2021. Londres és el lloc on vaig iniciar la meva carrera i als UKMVA hi ha totes les productores on jo somiava treballar-hi algun dia, quan encara estudiava. Rebre aquell reconeixement al cap de tants anys de molta feina i molt esforç, enmig de tota aquella gent a qui tant admirava i admiro va ser molt emotiu.

El Latin Grammy que tinc al menjador de casa que vam guanyar gràcies al vídeo de TKN (Rosalía & Travis Scott) tampoc és una cosa fàcil d’ignorar. La majoria de dies passa totalment desapercebut, però de tant en tant va bé mirar-se’l per apreciar i validar tot l’esforç que portem invertit en aquesta feina. És curiós adonar-se del que costa valorar tota la feina que portem a l’esquena, apreciar-la i valorar-se a una mateixa. El límit arribarà el dia que ja no gaudeixi. Fins aleshores tot és possible.

Vas participar al REACT en una taula rodona sobre les indústries creatives. Sobre què vas parlar?

Vam parlar sobre l’empremta de la ciutat de Barcelona en les iniciatives creatives a escala global, sobre la influència de la ciutat en el talent que emergeix de les seves escoles i universitats, de la necessitat de valorar i potenciar al màxim aquest talent per tal que ningú senti la necessitat de marxar del país sinó que tingui il·lusió de quedar-s’hi i emprendre aquí les seves carreres professionals.

I quines conclusions en vau extreure?

En general vam concloure que s’hauria d’atorgar més valor a la indústria creativa, sovint relegada a menors quantitats d’atenció i de finançament. A Barcelona i a Catalunya en general ens falta una mica d’orgull a l’hora de comunicar, explicar i lluir les coses que fem aquí. Tenim tendència a menysprear els propis èxits, a no acabar de creure-ho del tot. És molt important fer bé les coses, però igual d’important és fer-les saber. Som històricament una societat molt creativa amb noms de gran impacte internacional: Antoni Gaudí, Rosalía i Ferran Adrià, per exemple.

Com veus el sector de les indústries creatives a Barcelona en l'actualitat, d'acord amb la teva experiència?

A Barcelona hi ha moltíssim talent, establert i emergent. La meva feina ens demana nodrir-nos de moltes especialitats creatives diferents en cada projecte: fotografia, estilisme, direcció artística, muntatge,disseny de so… No necessitem anar gens lluny per poder conformar els nostres equips amb professionals d’alt nivell que responen amb grans resultats tant a projectes nacionals com internacionals.

Què caldria fer per a potenciar-lo?

Abans que res posicionar-lo en la mentalitat de la gent com un sector que pot aportar la mateixa rendibilitat econòmica que molts d’altres. Sobretot des de la proliferació descontrolada de les xarxes socials, el consum de contingut creatiu ha deixat de ser quelcom anecdòtic, avui en dia és el centre i el motor d’un sector de la societat enorme. Crec que falta més inversió, més educació i més esdeveniments. Cursos especialitzats i pràctics. Cuidar les empreses que volen créixer aquí, cuidar els professionals que viuen i treballen aquí, posicionar la ciutat com a un reclam tant per a les empreses del sector com per al talent internacional.

Com veus el talent internacional?

En una professió com la nostra, en què constantment viatgem a qualsevol racó del món per rodar-hi unes quantes imatges, també és meravellós poder conèixer i treballar amb professionals de ciutats i països ben diferents. Hi ha ciutats i països del món on les indústries creatives són de les principals de l’Estat, com pot ser Califòrnia als EUA, i aleshores el volum de talent és immens i les possibilitats infinites. És meravellós poder accedir a aquest talent amb les facilitats de mobilitat i comunicació que tenim avui en dia.

I el català? Creus que els talents de casa tenen opcions de projectar-se internacionalment? Com ha estat la teva experiència en aquest sentit?

La clau està a cuidar els projectes locals amb una mirada internacional per travessar fronteres i arribar tan lluny com puguem. Generar missatges potents que puguin apel·lar tant a un espectador de Vilafranca del Penedès com de Kyoto.

Què recomanaries a algú que tot just s’està iniciant en el sector?

Que lluiti per les seves idees. Si són bones, el món les necessita. Que segueixi el seu instint, és una feina massa exigent com per a sentir-la amb plenitud. I el més important, que sempre tracti bé a la gent, tant la que tindrà per sobre com la que tindrà per sota.