Carles Riart, un dissenyador 'avant la lettre'

Carles Riart (Barcelona, 1944) va ser un dels dissenyadors que va participar més activament en l’organització de Disueño des del seu càrrec de vicepresident de la junta d’ADI-FAD. Juntament amb Beth Galí, Lluís Pau i Carmen Sánchez-Diezma, entre d’altres, va posar en marxa d’una manera totalment voluntarista una exposició que es va muntar amb els mínims recursos i mai no va arribar a tenir pressupost.

Riart va presentar en les tres edicions de Disueño una sèrie d’obres considerada pels estudiosos de la història del disseny espanyol com a precursora del que després s’anomenaria “disseny postmodern”. D’ell s’ha dit que és un creador de noves tipologies, i la seva “Primera colección de muebles especiales” n’és un exemple primerenc.

Comprenia setze peces, de les quals s’hi van presentar el paravent Opaco, que més que ocultar funciona com una escultura que concentra les mirades; i la taula Hara, que vol estripar la visió ortodoxa del disseny i mostrar el joc de contraris que amaga. També l’any 1977 va presentar el llum de suspensió Colilla. En paraules de Riart, “aquest artefacte no pretén fer llum, sinó proporcionar un senyal càlid de presència. És un llum de companyia, apropiat per escoltar música, conversar o fer l’amor”.

“L’ambigüitat funcional i el sentit lúdic i fins i tot humorístic d’aquests mobles són elements comuns a tota la col·lecció”, afirma Pepa Bueno, autora de “Disueño. Cuando el arte y el diseño jugaron a ser lo mismo”, coeditat pel Museu del Disseny i Tenov. “Són objectes d’utilitat indefinida. El que fa d’ell un postmodern avant la lettre és la recuperació de tècniques artesanals procedents de la més sofisticada ebenisteria”.

De la mateixa voluntat de qüestionar l’ús del mobiliari i el concepte de funcionalitat va néixer Arcada, una de les peces més destacades de la segona edició de Disueño, l’any 1978. “Tenia una utilitat indefinida i, precisament per això, múltiple”, comenta Bueno, que no troba resposta a la pregunta: “Ens rep i ens acomiada a l’entrada o és un acompanyant més a les tertúlies de la sala d’estar?”.

A la darrera convocatòria del certamen, Riart va presentar la cadira Desnuda, una de les seves creacions més característiques. “En aquell moment hi havia un anunci de televisió que no em feia gràcia perquè no mostrava les camises, només la capsa: eren les ‹‹camises de la capsa daurada››. Es venia el producte ja no per la qualitat o el disseny, sinó per l’embalatge”, explicava Riart a una entrevista amb Bueno l’abril de 2002. Aquest va ser el punt de partida per acabar donant llum a una cadira sense revestiments ni artificis, on tot quedava a la vista sense deixar espai a la imaginació.

Totes aquestes peces a mig camí entre el disseny, l’artesania i l’art pertanyen a la col·lecció del Museu del Disseny –i en el cas d’Arcada, es pot visitar a l’exposició permanent “Del món al museu. Disseny de producte, patrimoni cultural”. També al Centre de Documentació es pot consultar el fons de Carles Riart, que comprèn la totalitat del seu arxiu professional, constituït per plànols, dibuixos originals, correspondència…, que permeten una lectura extensa de la seva obra.