Del Cobi als títols de crèdit: breu avanç de la nova exposició de disseny gràfic
El proper 9 de juny és el tret de sortida de la nova exposició del Museu del Disseny: «Dissenyes o treballes? La nova comunicació visual. 1980-2003», una proposta comissariada per Raquel Pelta que recull més de dos decennis de transformacions del disseny gràfic a Catalunya i Espanya. Aquí tens un breu avançament d’algunes stories que hi trobaràs.
Les olimpíades del disseny
Risc i frescor. L’atreviment en la comunicació gràfica dels jocs olímpics (qui pot oblidar el sorprenent Cobi de Mariscal?) va marcar un abans i un després i va situar Barcelona com una de les ciutats de referència internacional en el món del disseny.
L’objectiu era marcar la diferència amb els dissenys olímpics anteriors i, alhora, transmetre la identitat mediterrània de la ciutat; i es va assolir amb escreix.
Disseny també vol dir compromís
La comunicació de les organitzacions polítiques de la incipient democràcia espanyola va definir el disseny gràfic dels anys vuitanta.
A més, la comunicació gràfica es va sumar a causes d’elevat impacte social com el «no» a la permanència d’Espanya a la OTAN o l’amnistia per als presos antifranquistes i a tota mena de reivindicacions socials.
Els primers Macintosch, elements clau en la digitalització
De la mateixa manera que l’aparició de l’iPhone va iniciar l’era dels smartphones, la popularització dels primers ordinadors Macintosh a Espanya (especialment en el sector professional) va facilitar l’experimentació i la innovació.
La potència i possibilitats d’aquests ordinadors (tot un referent en aquella època) va posar els fonaments de la digitalització del disseny gràfic.
Noves televisions, noves identitats gràfiques
La posada en marxa dels canals de televisió autonòmics i les cadenes privades va coincidir amb els primers programes d’edició tridimensional, i va permetre la creació d’innovadores identitats digitals, imatges en moviment i interactius.
Els primers minuts de les pel·lícules, una mostra del millor disseny
El cinema espanyol va viure un interessant procés d’internacionalització i modernització durant la dècada dels noranta.
Una de les aportacions del disseny gràfic en aquest àmbit van ser els títols de crèdit, que arreu del món s’havien convertit en un component artístic clau de les produccions cinematogràfiques.