Donació de l'arxiu del pintor i decorador Ramon Rigol (1892-1977)

El Museu del Disseny de Barcelona ha rebut la donació de l'arxiu del pintor i decorador Ramon Rigol (Barcelona, 1892-1977), que s'integrarà en el seu Centre de Documentació. Enric Puig i Busquets, dissenyador d’interiors, que n’havia estat alumne, n’ha fet efectiva la donació després de custodiar-lo i conservar-lo durant gairebé quaranta anys.

Els materials aplegats són testimoni de la seva activitat professional com a decorador, sobretot projectes de moblament i decoració, entre els quals destaca un conjunt nombrós de plànols de mobles i objectes decoratius a escala real. El fons també compta amb documentació que fa referència a la seva vida personal, l’època formativa i la relacionada amb la seva activitat docent a l’Escola del Treball.

Ramon Rigol i Font va cursar ensenyaments artístics a l’Escola de Belles Arts, “Llotja”, i va conrear el dibuix, la pintura mural i al cavallet. Des de ben jove va participar i va ser premiat en exposicions artístiques, concursos i certàmens pels seus dibuixos, aplicats a cartells, decoració d’interiors, il·lustració o ex-libris. El 1911 fou premiat a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb els dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada. El 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, i amb un ex-libris guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona. És destacable la seva relació amb el Cercle Artístic de Barcelona que el 1919 li concedí la medalla d’or. Després de la guerra civil va estar molt vinculat amb l’Escola del Treball de la Diputació de Barcelona.

Va presentar projectes decoratius al salons més importants del primer terç del segle XX, com ara a l’Exposition des Arts Décoratifs et Industriels Modernes de París el 1925, a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, o al Saló d’Artistes Decoradors del FAD l’any 1936.

La seva activitat com a decorador es remunta a inicis de la dècada dels anys 20. Tenia estudi propi, encara que els mobles que projectava eren construïts per tallers d’ebenisteria aliens. Va efectuar projectes de decoració per a clients particulars com Francesc Cambó a qui va dissenyar el despatx i la biblioteca el 1925, Adolf Florensa, les famílies Salvat, Godó, Rivière i Massó, entre d’altres. També va treballar per a empreses, entre les quals destaquen les del sector editorial (Salvat Editores, La Vanguardia, Seix-Barral); entitats recreatives i culturals (Gran Teatre del Liceu, Reial Cercle Artístic, Escola del Treball, Tennis de Barcelona); organismes polítics i militars (Capitania General, Govern Militar i Govern Civil de Barcelona) i botigues (Joieria Oriol, Joieria Roca, Santa Eulalia).

Rigol, juntament amb altres figures com Valeri Corberó o Pere Cosp –també representats en el Museu del Disseny-, forma part d’una generació de professionals pluridisciplinars que fan de pont entre els moblistes i projectistes del final del segle XIX i els interioristes i dissenyadors del segle XX. Rigol i Corberó, per exemple, l’any 1936 van participar en el primer Saló d’Artistes Decoradors organitzat pel Foment de les Arts Decoratives (FAD), on es mostrà l’agençament d’interiors i el mobiliari més innovador del moment.

És objectiu del Centre de Documentació del Museu del Disseny conservar i fer accessibles arxius com aquest que, al costat dels d’altres professionals dels segles XIX al XXI, puguin permetre el coneixement aprofundit d’àmbits com el disseny d’interiors o de producte. 

Ajuntament de Barcelona