I això ho ha dissenyat un català?

Sovint, quan parlem de disseny ens omplim la boca amb paraules d’admiració cap a creadors d’arreu del món que considerem referents. I el desconeixement que tenim de la nostra pròpia història fa que no valorem prou el que tenim a casa. Per això des del Museu del Disseny volem aportar el nostre granet de coneixement amb aquesta tria de dissenys universals amb segell català.

Setrilleres antidegoteig (Rafael Marquina, 1961)

Considerat un dels objectes més representatius del disseny industrial català modern (i també un dels més copiats), va sorgir de la voluntat de millorar funcionalment un estri tan popular com mal resolt. Així, l’objectiu de Marquina era oferir un setrill totalment nou que solucionés definitivament el molest i enganxifós degoteig de l’oli.

Batedora Minipimer MR1 (Gabriel Lluelles, 1959)

Quan un nom comercial assoleix la categoria de producte genèric independentment de la marca, és senyal que ha estat un èxit inapel·lable. Aquest és el cas de la primera batedora elèctrica dissenyada i fabricada a Espanya, convertida en el primer electrodomèstic «portàtil» i fàcil de desar que entrava en a les nostres llars en ple inici de l’electrificació. El preu inicial de 997 pessetes (la meitat que la batedora tradicional més econòmica) va fer la resta.

Pinça de gel (André Ricard, 1964)

Mundialment conegut per ser el dissenyador de la torxa olímpica de Barcelona ’92, la dilatada trajectòria del dissenyador industrial barceloní inclou aquest objecte tan elemental com enginyós. Com passa en tot bon disseny, millora les prestacions d’un estri ja existent, en aquest cas convertint la pinça en una prolongació del polze i l’índex per fer més efectiva la subjecció dels glaçons de gel.

Llum de peu TMC (Miguel Milà, 1931)

Un disseny, pot canviar la idea del que ha estat un objecte? Això és el que, segons nombrosos experts en disseny i interioristes, va aconseguir aquest llum de peu, convertit en icona universal i un bon exemple de com un disseny local acaba sent una referència arreu del món. Actualment el fabrica Santa & Cole, que hi ha introduït modificacions per millorar-ne el funcionament.

Maquineta d’afaitar Filomatic (Esteve Agulló i Álvaro Martínez, 1968)

A diferència de les maquinetes d’afaitar tradicionals, la dissenyada per Agulló i Martínez a finals dels anys seixanta solucionava el perill de tallar-se amb la fulla, que es fixava en un contenidor de seguretat unit a la maneta mitjançant un procés semiautomàtic. Després d’anys d’èxit, aquest disseny va sucumbir a les maquinetes de plàstic i mitja fulla i a les elèctriques, però la moda vintage n’ha revifat la popularitat.

Troba aquests i altres exemples de disseny de producte catalans al nostre catàleg on-line!