Isabel Fernández del Moral: “Recuperar l’artesania ja és una tendència, tot i que minoritària”

Isabel Fernández del Moral és conservadora de ceràmica del Museu del Disseny de Barcelona. Recentment ha comissariat l’exposició “Rajoles i oficis. Propostes artesanes contemporànies”, coproduïda pel Museu del Disseny i el Centre d’Artesania Catalunya. La mostra presenta una selecció de rajoles d’oficis dels segles XVII al XIX i les contraposa amb diversos objectes de destacats creatius del panorama actual que utilitzen tècniques artesanes. 

Parlem amb ella per conèixer com el món del disseny, l’art i l’artesania contemporània han revisat algunes de les tècniques dels vells oficis.

L’exposició presenta 13 rajoles que reprodueixen els oficis més habituals a Catalunya entre els segles XVII i XIX. Com eren els oficis aleshores?

Els coneixements per realitzar objectes de fang o fibres vegetals ja hi són des del neolític, però és a  partir de l'edat mitjana que s'organitza el sistema gremial. A Europa, amb l’auge del comerç, aquests oficis artesans comencen a agafar força. Les classes urbanes a partir del segle XIV requereixen uns serveis i aquests requereixen mà d'obra especialitzada. D'aquesta manera, els artesans es van agrupant perquè tenen interessos comuns i acaben tenint un paper important a la societat. Als entorns urbans, i un exemple clar és Barcelona, acaben sent representants de la ciutat al Consell de Cent. Com més fort és un gremi, més influència tenia al govern de la ciutat. Tot això s’acaba amb la industrialització: el sistema gremial i artesanal passen a ser petits tallers davant la gran indústria i la fàbrica seriada.

Dos segles després, com els han conservat els artistes i creatius contemporanis?

No crec que l’artesania hagi desaparegut del tot. Petits tallers han continuat fent coses més personalitzades, treballant als seus tallers i donant aquest servei. Ara se l’hi està tornant a donar un valor.

Podem parlar de pervivència de les tècniques artesanals en la producció d’objectes? 

Absolutament. Tots els autors que són presents a l’exposició en són una mostra. Tenen un coneixement absolut de les matèries i de les tècniques necessàries per desenvolupar el producte.  

Diries que són els nous mestres de l’ofici?

Jo diria que sí. Tots els dissenyadors, artesans i artistes de l’exposició són experts del seu ofici. Amb aquest criteri s’ha fet la selecció de peces: una rajola que representa un ofici actualment vigent, uns dissenyadors reconeguts que utilitzen tècniques artesanes per materialitzar les seves creacions i uns artesans amb el bagatge necessari per donar resposta a les noves necessitats utilitàries, estètiques i ètiques de la societat.   

De quina manera està derivant l’artesania en arts d’autor?

Al segle XIX, amb la forta industrialització, sorgeix un corrent que es contraposa a aquesta producció seriada i que necessita anar a buscar l'objecte únic, amb un valor afegit. És aquí quan les arts d'autor comencen a desenvolupar-se. Avui dia hi ha molts artistes amb un gran coneixement de la matèria i la tècnica, i ho apliquen a la seva obra creativa; no només com un suport per crear, sinó que la mateixa matèria i el resultat és l'obra d'art. Hi ha molta connexió entre l'artesania i el món de l'art.

Com s’està transformant l’artesania per assumir valors com la sostenibilitat i la proximitat?

Ja fa temps que les necessitats quotidianes les tenim resoltes amb altres materials, però ara que, per exemple, estem intentant eliminar el plàstic, això fa que s'estiguin buscant de nou els materials que es feien servir abans, més naturals, reciclables i sostenibles. La tornada a l'artesania com a resposta a les necessitats més quotidianes és ja una tendència però encara minoritària. És cert que hi ha molta gent conscienciada, però també hem de ser realistes: no hi ha encara un sistema de producció artesanal que doni resposta a tota la demanda, ni uns costos a l'abast de tothom.

Què fa que aquestes rajoles siguin considerades les millors d’entre les existents a Europa? 

Aquestes rajoles anomenades d’arts i oficis representaven no només oficis artesans, sinó també festes populars o religioses, elements de la natura o personatges i escenes de la vida quotidiana com ara de cacera, soldats, vaixells, bestiaris, etc. Això fa que siguin molt populars. Hi ha produccions molt bones a la resta d’Europa, com ara als Països Baixos, però a Catalunya hi ha un moment que aquest tipus de rajola es posa molt de moda. Per la seva varietat i popularitat podríem dir que són de les millors que existeixen.