Josep Puig: «El disseny encara té terreny per implicar-se en diferents àmbits de la societat»

La vida professional de Josep Puig ha girat sempre al voltant de la seva passió pel disseny de producte, un dels temes més palpables a les exposicions permanents del Museu del Disseny. Tot just una de les seves creacions, Sticks Fork, és protagonista de l’exposició «Tapas. Spanish Design for Food».

Quan parla de disseny industrial, però, no ho fa només des del vessant teòric, sinó també des del que posa en pràctica en el seu estudi Puig[i]CabezaDesign. Actualment, combina la seva professió amb la formació (com a docent i com a alumne) i és codirector del Màster en Disseny i Desenvolupament de Producte d’ELISAVA.

Després de més de 30 anys de trajectòria, 16 premis i desenes de publicacions i exposicions a les seves espatlles, amb quin moment professional es quedaria?

Amb el moment actual. Disposo de l’experiència i la perspectiva per compatibilitzar, amb tranquil·litat, l’activitat professional i l’activitat docent. Ara, fins i tot torno a estudiar!

Més enllà de la direcció del màster a ELISAVA, en quins altres projectes es troba embarcat ara mateix?

A nivell professional segueixo oferint serveis de disseny i assessorament per a empreses del sector de l’equipament per a instal·lacions i components electrònics per a la llar i el sector terciari. Recentment m’he incorporat al sector del material escolar amb el disseny de motxilles.

Treballo en dos temes de recerca: un sobre la història del disseny del material de muntanya a Catalunya (per afició pròpia) i l’altre sobre els precedents i evolució del disseny experimental al nostre país, aquest darrer en el marc d’un treball de final de màster. Estic cursant el MUDIC a ELISAVA de cara a realitzar posteriorment el curs de doctorat.

En Miquel Milà considera que el «disseny està llest quan emociona». Què hi afegiria?

No cal afegir-hi res més!

Quin creu que ha estat el disseny de producte que més ha impactat la societat durant la darrera dècada?

Sense cap mena de dubte, l’smartphone; i més concretament l’iPhone.

I parlant de disseny de producte, al Museu en tenim alguns exemples, com ara el setrill Marquina. Quin hauria de ser imprescindible a qualsevol casa?

Aquest any se celebra precisament el centenari de l’empresa ROCA, per això crec que un sanitari o una aixeta de la línia de treball ROCA són un bon exemple de la tipologia de productes imprescindibles.

Ha dirigit el curs que té per títol el mateix nom que la nostra última exposició, «TAPAS, Spanish Design for Food». Creu que el binomi cuina-disseny és una tendència passatgera?

En absolut, no crec que sigui una tendència passatgera sinó que és un àmbit en el qual el nostre disseny i la nostra producció es poden consolidar fortament. En segons quins sectors, probablement ja no estarem mai en els primers llocs —parlo en sentit col·lectiu o com a marca de país— però en aquest crec que sí: tenim una forta tradició, unes matèries primeres pròpies de qualitat, talent per al disseny i per a la cuina. Creuem els dits!

Finalment, una pregunta de futur. Quin és el futur de la professió de dissenyador?

Crec que s’ha assolit una certa normalització del disseny com a professió, però que encara té terreny per anar-se implicant més en diferents àmbits de la societat. El problema pot sorgir si es produeix una sobresaturació i que el disseny hagi de deixar de parlar de disseny. Tot dependrà de com es gestioni.

Esperem que Josep Puig visiti l’exposició de «Tapas. Spanish Design For Food» al Museu del Disseny. Ens interessa molt la seva opinió!