«La llum forma part de l’arquitectura»
Ramon Manent i Rodon és un dels fotògrafs especialitzats en imatge d’art més rellevants del país i autor de més d’un centenar de publicacions gràfiques. El vallenc Francesc Català-Roca va ser un dels seus mestres i inspiradors. A partir d’aquest mes de novembre ens ofereix la seva mirada fotogràfica de l’obra de Josep Puig i Cadafalch en forma d’exposició al Museu del Disseny.
Després d’un temps explorant l’obra de Gaudí i Cadafalch, et segueix sorprenent l’arquitectura modernista?
Tot just l’exposició al Museu del Disseny ens descobreix un Josep Puig i Cadafalch totalment diferent al que estem acostumats a veure. Un personatge polièdric que va treballar com a dissenyador, arqueòleg, historiador de l’art, arquitecte i també com a polític. La veritat és que he quedat sorprès per les habilitats i dissenys de Cadafalch.
Podem dir que va ser un humanista del segle XIX?
És un personatge immens. Hem de pensar que va començar treballant la casa modernista Coll i Ragàs, a Mataró, i va acabar projectant la casa noucentista Pich i Pont a la plaça de Catalunya. Fins i tot, en tornar de l’exili i havent-li retirat el carnet d’arquitecte, va restaurar clandestinament l’Institut d’Estudis Catalans a la seva casa del carrer de Provença.
Amb aquesta carrera tan prolífica, deuria ser un personatge molt conegut en molts ambients de Barcelona i Europa, oi?
Era una persona d’una gran cultura que mantenia una correspondència molt activa amb més d’un centenar d’intel·lectuals d’arreu del món.
Com a gran especialista en l’obra de Gaudí, quines similituds i diferències hi trobes, si la comparem amb la de Puig i Cadafalch?
Són personatges absolutament diferents: Gaudí va quedar ancorat als projectes dels seus mecenes, com la casa Milà o la Sagrada Família. En canvi, Puig i Cadafalch va treballar en disciplines molt diverses: el disseny de la plaça d’Espanya i les quatre columnes, les plaques modernistes per al clavegueram mataroní o la casa Guarro. Això sí, tots dos tenen en comú la ciutat de Mataró, lloc de naixement de Puig i Cadafalch i ciutat que va veure la primera obra de Gaudí, la nau de la cooperativa La Obrera Mataronense.
I la llum, quin interès despertava en els dos arquitectes modernistes?
La llum artificial era pràcticament inexistent. D’aquesta manera, tots dos havien de resoldre el problema aprofitant al màxim la llum natural: així ho van fer tant a la Casa Amatller com al Palau Güell. Quan em va tocar fotografiar el Palau Güell, vaig fer apagar tots els llums: va resultar impactant poder captar l’ambient real del lloc. I és que la llum forma part de l’arquitectura.
Per acabar, ens centrarem en el teu camp, la fotografia. En quin punt creus que es troba aquesta disciplina avui dia?
La fotografia ha evolucionat molt i s’ha manifestat a través de diverses tècniques (analògica, digital, dispositius mòbils, etc.). Avui dia hem guanyat en agilitat, en qualitat d’imatge i en noves tècniques, però una cosa no ha canviat gens: el valor de l’emoció en veure una imatge.